Tan rodona i exquisida com el millor pastís d’aniversari els va sortir a Minyons de Terrassa la diada de celebració dels seus quaranta anys. Fins i tot la xafogor que estem patint aquest juliol es va moderar diumenge al migdia, en una Plaça Vella tampoc plena de gom a gom, dos factors que van contribuir a fer que els assistents disfrutessin plenament dels castells i les seves emocions i de tres colles excel·lents, cadascuna al seu nivell.
La diada va començar amb la recreació de l’entrada a plaça (també la Plaça Vella) de la primera actuació de Minyons de Terrassa, el 14 de juliol de 1979 (també diumenge). És a dir, amb un grup de membres tocant gralles i tambors, i amb una pancarta (“colla castellera Minyons de Terrassa”) que reproduïa amb la màxima fidelitat la que van portar fa quaranta anys. També les dues colles convidades (Castellers de Barcelona i Bordegassos de Vilanova) eren les mateixes que els hi van fer de padrins en aquella actuació de presentació a la ciutat.
Minyons estan en bona forma i a les dotze i vint-i-tres minuts ja veiem l’enxaneta del tres de nou amb folre (el seu sisè de l’any) que feia l’aleta. Un castell carregat i descarregat de manera ràpida, perfecte, amb absoluta seguretat, que feia preveure el que vindria després.
Batzegada superada
Faltaven pocs minuts per la una de la tarda, quan es va veure que la segona ronda malva seria pel dos de nou amb folre i manilles. Van desmuntar abans que sonessin les gralles, però de seguida van tornar-hi i la impressionant mola humana del folre i les manilles es va formar, es va sentir la música, i cap amunt. En l’ascens, el tronc va patir una petita batzegada, però després de ben coronar-lo la baixada no va presentar gaires problemes. Gran aplaudiment, braços enlaire i crists de celebració per l’èxit.
Tot feia preveure que, a la tercera ronda, Minyons anirien a treure’s l’espina del quatre de nou amb folre que per la Festa Major, fa quinze dies, només van carregar (d’entrada, l’objetiu d’aquesta diada era repetir i millorar els castells del passat 30 de juny al Raval). Però finalment van descartar-lo per tal d’optar pel cinc de vuit, descarregat a dos quarts de dues de la tarda absolutament perfecte.
Un vent de pluja va començar a bufar a la Plaça Vella, pocs minuts després de les dues, quan Minyons arrancaven amb el pilar més gran que s’ha arribat mai a realitzar, el de vuit amb folre i manilles. Es va fer el silenci a la plaça, i només se sentien els crits dels caps. Van muntar el folre, que reforça el segon pis, i després la pinya de reforç del tercer, les manilles. S’hi va posar el casteller ja solitari del quart pis, van sonar les gralles, i amunt.
L’enxaneta va arribar, va fer l’aleta i la plaça esclatà d’alegria. En el descens, i amb crits continguts de “vinga, vinga” del públic, les manilles van defensar molt bé i el pilar de vuit era un nou triomf dels malva. Molts aplaudiments, braços enlaire i càntics de victòria. Amb aquests dos castells emmanillats, Minyons s’acabaven de posar per davant de totes les altres colles en aquest primer tram de la temporada. I de tenir tots els elements per afrontar reptes més importants en el segon, a partir de la Mercè.
Per la seva banda, els Castellers de Barcelona van descarregar el quatre de vuit, i també el cinc de set, el set de set i el pilar de cinc. També els Bordegassos de Vilanova van descarregar tots els castells que van aixecar: cinc de set, dos de set, set de set i dos pilars de cinc. L’actuació finalitzà amb els pilars simultanis de comiat, quatre (de cinc) de Minyons, dos (de quatre) de Bordegassos i dos (també de quatre) de Castellers de Barcelona, tot just quan començaven a caure unes primeres gotes de pluja.
Festa final amb Ebri Knight
La climatologia va ser pietosa, però. La pluja va durar poc i, després del dinar popular de germanor, els concerts organitzats a la carpa de Vallparadís es van desenvolupar tal com estaven previstos, amb molta gent i molt animada. Després de Miquel del Roig, Bergant n’Roses, el grup de rock la colla castellera universitària Bergants del Campus de Terrassa van fer ballar i xalar tothom amb les seves versions. Les estrelles del cartell eren Ebri Knight, el conegut grup de folk punk que en els seus tretze anys d’existència mai abans havia actuat a Terrassa. Van sortir a l’escenari a les 9.30 de la nit, amb la potència que aquest grup del Maresme sempre gasta en directe. Va ser començar i posar-se bona part del públic a ballar gairebé enfollit. Tanta era l'”ebrietat Knight” que, després d’una versió dels Esquirols, el grup va haver de parar i el cantant posar-se seriós amb els que no volien fer més ample la rotllana de ball davant de l’escenari, on alguns llençaven petites pirotècnies, i va arribar a dir que si hi havia algun assistent que es desmarxava massa, que el fessin fora. Amb el públic ja a ratlla, el concert va continuar i tothom a disfrutar.
