Redouan Bensaid viu a Ca N’Anglada, on va arribar com a menor no acompanyat (MENA) i avui és un pare de família i professional de la jardineria. Ha pujat a l’ascensor social, tot i que aquest arrenca a cops i lentament. "Amb 16 anys vaig arribar en pastera a les costes de Càdis. Sóc berber", explica orgullós. Després d’una breu estada al centre de MENA de Barcelona i de descartar compartir pis amb el seu germà i d’altres immigrants, va arribar a Terrassa. "Un amic em va dir que aquí podria trobar feina, però sense papers no em contractaven i sense contracte no em donaven papers." Les coses van millorar el 2006 amb el seu primer contracte legal a una empresa de neteges de Rubí. "Amb la crisi vaig tornar al Marroc i un amic em va oferir treball de jardineria a Matadepera. Vaig tornar." Nou anys després és un especialista a esbrossar parcel·les, instal·lar sistemes de rec i maquinària tallagespa. "Primer no m’agradava. Havia estudiat per electricista i ofimàtica. Ara m’encanta." Avui Redouan és un home casat (foto) amb una noia berber que va conèixer a Tortosa i és pare d’un nen i una nena. "Estic content. No puc queixar-me. El 2008 vaig tenir una caiguda greu i em van operar. Al Marroc hagués mort." Viu als pisos de la Vitasa de Ca n’Anglada i ho té clar. "Familiars i amics han marxat a França, a Alemanya. Allà cobren més, però tot és més car i no fa sol. Aquí la gent és més feliç." Torna a casa "de tant en tant. M’assetgen, tot el que porto els sembla insuficient. No ho entenc. Vaig portar un mòbil Samsung de regal al meu germà i em va demanar un Iphone. No ho entenc, de veritat". Redouan critica "el materialisme dels joves, no tots es clar. Han de saber que per tenir cal esforçar-se". Per a la seva família demana "aspiro a tirar endavant, que els meus fills prosperin i siguin feliços. Com tohom, oi?".
