Quan jo era petit, els patinets eren cosa de canalla, concretament, de la canalla que encara no tenia una bicicleta. En el moment en què hom obtenia una bicicleta, el patinet passava a acumular pols a les golfes o al cobert de casa. Tant era així, que no recordo que aleshores aquests artefactes tinguessin talla d’adult, era clarament una distracció infantil. Els temps han canviat i ja fa uns anys que es poden veure patinets de talla XL conduïts per ganàpies per totes les voreres d’aquest món perdut. Els primers que es van veure eren de tracció, diguem-ne, animal però en els darrers temps han proliferat els patinets elèctrics, que tenen una embranzida més que considerable.
No tinc cap dubte que deuen reportar uns grans beneficis per als seus usuaris, a banda de connectar-los amb l’ànima dels infants que foren, però per als vianants que hem de compartir l’espai públic amb ells és una nosa i és un perill. És una nosa perquè, dotats de la mateixa superioritat moral que els ciclistes urbans, imposen la seva andròmina en els llocs més inversemblants. Troben la cosa més natural entrar en un comerç, o fins i tot en un ascensor, amb el patinet incorporat, si et molesten, si t’embruten els pantalons en fregar amb tu, si et donen un cop, amb sort et demanen perdó, però amb aquella mirada que et diu “ho sento, però t’has de sacrificar a un bé superior, que és la no-contaminació”. I és un perill perquè -no tots, generalitzo- circulen a unes velocitats impròpies, que fan difícil que el conductor pugui tenir l’agilitat suficient per esquivar els obstacles, animats i inanimats, que se li plantin al davant. En el diari d’ahir, el lector haurà pogut llegir la crònica de dos accidents esdevinguts a persones que circulaven en patinet per la nostra ciutat, afortunadament sense que els accidents impliquessin danys a tercers. Llegeixo també que la policia podrà multar aquells que condueixin aquests vehicles sota els efectes de la droga o l’alcohol. Em sembla encertadíssim però insuficient. Crec que és urgent posar al dia i reeditar els manuals d’urbanitat de les èpoques del patinet infantil, que algú ens recordi normes tan bàsiques com que cal circular per la vorera de la dreta i, en cas de no fer-ho, cedir el pas als qui vénen en sentit contrari o que els vehicles que van més de pressa que les persones que van a peu no poden circular per les voreres o, en cas de tenir la necessitat de fer-ho, circular-hi al costat del vehicle, no a sobre. Res que no hàgim vist tots quan passegem per Europa!
No vull acabar aquest article sense fer-me ressò i felicitar aquest diari per la decisió de sortir al carrer íntegrament en català. És un fet que esperàvem i desitjàvem molts dels qui el llegim i hi col·laborem des de fa una pila d’anys. És una fita en la normalització lingüística de la nostra ciutat i és un indicador de la seva normalitat lingüística la naturalitat amb què s’ha acollit aquest canvi. Felicitats doncs als editors i a tota la plantilla per la decisió presa i per la manera com s’ha fet!
