Aquest any l’espai Grec, un teatre a l’aire lliure amb dos mil butaques sota les estrelles que contemples els amors furtius dels catalans, obre amb una lliçó de Pere Aquillué. Aquest espai tan màgic des dels jardins dels quals es té una visió èpica de la ciutat de Barcelona ha donat el tret de sortida amb una obra nascuda a Londres Jerusalem del britànic Jez Butterworth. L’obra va ser estrenada l’any 2009 a Londres, amb gran èxit de públic i crítica teatral. Del Royal Court Theatre ha passat als teatre de mig món, entre ells el Music Box Theatre de Broadway o el teatre Apollo de Londres. Ara arriba a Catalunya. El muntatge que dirigeix Julio Manrique és una coproducció del Grec Festival, el teatre Romea i el Centro Dramático Nacional. Després dels tres dies al Grec Festival 2019 recalarà en la programació de la propera temporada del Teatre Romea.
El títol de l’obra és una picada d’ullet al poema maleït William Blake que va escriure en el prefaci a una edició del Paradís perdut de Milton. El poema es va convertir en la lletra del popular himne Jerusalem, compost per Hubert Parry: "No pararé de lluitar mentalment / ni es dormirà la meva espasa a la mà / fins que hàgim construït Jerusalem / a la terra verda i afable d’Anglaterra". L’obra explora la vida en un petit poble rural anglès. El protagonista és Johnny Byron, el gall, interpretat a Londres per Mark Rylance dirigit per Ian Rickson. Un personatge que viu en una caravana en un clar del bosc, davant de les cases de les noves urbanitzacions del poble, els habitants el volen expulsar. Un personatge que trafica amb drogues, envoltats d’adolescents que el busquen per trobar el paradís artificial de les drogues, l’alcohol i el sexe. Un home entregat a la luxúria de la vida, gran, èpic, excessiu, intel·ligent, de diàlegs irònics, sarcàstics que provoquen el riure en l’espectador. Un antiheroi honest i capaç de commoure, capaç de saltar sobre línies d’autobusos de dos pisos en els bons temps, però que ara viu l’amargor de la decadència, l’únic home de la zona betat en qualsevol bar. Un borratxo sobre el que orinen els joves mentre el graven amb el mòbil. Aquest personatge li ve com anell al dit a Pere Aquillué que l’ha treballat fins al més mínim detall. Al costat de Pere Arquillué treballen Chantal Aimée, Marc Rodríguez, Elena Tarrats, David Olivares, Víctor Pi, Anna Castelles, Albert Ribalta, Guillem Balart, Adrian Grösser, Anna Castells, Clara de Ramon, Jan Gavilan i Max Sampietro. Un grup d’actors que dóna vida a una epopeia de la societat moderna, una història atrapada entre l’antic i el nou, les tradicions i el caos, la rebel·lió i la màgia, la melanconia i l’ humor negre.
L’obra parla d’un individu que és metàfora de tota una generació, un fracassat, un perdedor pel qual l’espectador sent compassió i desperta bons sentiments. Sempre ens entendreix veure algú en caiguda lliure, el botó vermell de la solidaritat s’activa i volem estrènyer mentre l’altre ens estampa el crani contra l’asfalt i sona de teló de fons un himne anglès patriòtic a manera de ritual sagrat.
