Una vegada la va agafar tan fort del coll que la va deixar sense respiració mentre li deia: "Saber que podria ofegar-te ara mateix i ningú s’assabentaria". Una altra vegada, presumptament, li va donar un cop de puny a l’altura dels ronyons quan estava embarassada d’una nena que va morir poc després de néixer, i la culpava dels problemes de salut amb què va venir al món la nena. Una altra vegada, embarassada ella d’una altra filla, la va lligar a la pota d’una taula amb un cable elèctric i així la va deixar durant onze o dotze hores, sense menjar, sense beure, sense dormir, i li escopia, i ella es va orinar a sobre. La va agredir amb el mateix cable. Una altra vegada li va propinar una puntada en el ventre, on li havien practicat una cesària. Ella va intentar suïcidar-se tirant-se pel balcó.
Aquesta sèrie d’esquinçaments en quatre parets de terror es desprèn d’un escrit acusatori que considera a l’imputat autor de vuit delictes: cinc de maltractament en l’àmbit familiar, un continuat d’amenaces greus, un de detenció il·legal i un de maltractaments habituals en relació amb un delicte de tracte degradant, per les humiliacions, pel menyspreu, per les ofenses, per això de "ets una bruta" o això de "ets curteta" o "no em sadolla més que matar-te", "t’arrencaré la vida, t’apunyalaré, et llescaré el coll, moriràs entre les meves mans, et donaré puntades i cops de puny fins i tot en la boca". El fiscal demana tretze anys de presó i el pagament d’indemnització de 3.000 euros per danys morals, sense contar el que es determini per les lesions. La secció 20 de l’Audiència Provincial de Barcelona té previst celebrar el judici demà dijous.
Ella no acudia a cap centre mèdic quan ell, presumptament, l’agredia. En el 2010 van iniciar la relació de parella, sempre marcada "per l’actitud de total menyspreu i humiliació" de l’acusat cap a la víctima, afirma la Fiscalia. La insultava, l’amenaçava, l’agredia. Poc després de començar la convivència, la va agafar del coll i ella no podia respirar, i li va deixar anar allò de "saber que podria ofegar-te ara mateix i ningú s’assabentaria". La dona no va anar al metge. Tampoc quan, embarassada, l’home la va copejar. Ella havia arribat a casa a mitjanit, després de sopar amb companys de treball. No va voler problemes, va tractar d’evitar l’enfrontament, però ell li va donar un cop de puny en la zona dels ronyons.
Li faltava poc per a parir. Uns dies després va néixer la nena, la filla comuna de la parella. Va néixer molt malalta i el pare responsabilitzava a la mare per això. Ella tenia la culpa perquè era "una bruta". A saber què havia fet ella perquè li passés allò a la criatura, deia. "Per la teva culpa hauré de desconnectar a la meva filla", li va deixar anar. La petita va morir.
La noia va tornar a quedar-se encinta en el 2015. Abans, al març del 2013, l’acusat li va propinar un cop de puny en el tòrax. Aquesta vegada ella sí que va acudir a un centre mèdic, al CAP Rambla, però res va explicar de la causa d’aquell cop. Res va explicar del seu infern.
Un episodi tortuós, un més, va ocórrer al juny del 2015. Segons l’escrit del fiscal, la víctima estava embarassada. Havien trencat la relació, però ella es va presentar en el pis que havien compartit.
Van discutir i ell va agafar un cable elèctric i va lligar a la dona a la pota d’una taula. La va deixar allí, i així, onze o dotze hores. No va poder menjar, ni beure. No va poder dormir. "Igual que jo no puc veure a la meva filla, tu no pots dormir", li va etzibar. I li escopia. La víctima va arribar a orinar-se damunt. La va deslligar, però no la va deixar en pau, i la va copejar amb el mateix cable de la lligadura. Terroritzada, la dona va intentar tirar-se al buit per un balcó. Ell la va detenir i li va permetre sortir del domicili.
Van tornar. Represa la relació de parella i convivència, va néixer la filla. Les agressions no havien quedat enrere. Diu el fiscal que, poc després de tenir la nena, la dona va sofrir una agressió: l’acusat li va assestar un cop de peu en el ventre, on a ella li havien practicat la cesària de la qual encara no estava recuperada. Va anar a un centre sanitari, però res va dir de l’agressió.
I van trencar de nou, i la víctima va començar una relació sentimental amb una altra persona. Al març del 2016, l’acusat es va assabentar. Va reaccionar amb una allau de missatges amb el telèfon mòbil. "Meuca", deia un. "No tens molta intel·ligència, ets curteta, et mataré, no em sadolla res més que matar-te, t’arrencaré la vida, t’apunyalaré", amenaçava l’imputat.
Li era igual trigar a matar-la, esperar "tres anys", era igual, ja li ho pots dir al jutge o a la policia, li deia, "et llescaré el coll", et mataré. Marrana de barri, li va dir, i "merda de tia". "Recorda això quan sentis que se t’acabi la vida i m’estiguis mirant fixament als ulls demanant-me clemència, et mataré. Ho juro per les meves filles. Ningú podria protegir-la. "Recorda, moriràs entre les meves mans", li va escriure. "Et donaré puntades i cops de puny fins i tot en la boca", va afegir l’individu en l’enfilall de missatges d’amenaça, que s’estenien a la nova parella de la víctima: "A ell li rebentaré el crani amb una pedra".
Ansietat
Ella sofreix ansietat i por, i alteracions de l’estat emocional i ànim baix, símptomes "compatibles amb un trastorn adaptatiu d’intensitat moderada". El fiscal diu que el pronòstic de la dona està vinculat "al fet que es tanqui el procediment judicial" i no es reprodueixin les situacions de violència. És probable que els trets desadaptatius que presenta la víctima, tals que la dependència emocional i autoestima baixa, ja existissin, però les penes patides els han accentuat.
Ell té immaduresa i també trets de desadaptació de personalitat, trastorn inespecífic que pot afavorir les seves conductes impulsives, però no alteren de forma rellevant "les bases psicològiques de la imputabilitat". No es poden prendre com a eximents o atenuants, diu el fiscal. A l’abril del 2016, el jutjat de violència contra la dona va acordar una ordre de protecció a favor de la víctima. El representant del Ministeri Públic, a més de les penes de presó, reclama que l’acusat no es pugui acostar a menys de cinc-cents metres de la seva exparella durant anys després de complertes les penes de presó.
