Tant en Guillem com en Pol i en Pau coincideixen a assenyalar que la de cuiner és una feina sacrificada que implica treballar moltes hores cada dia, amb horaris que no s’ajusten als de la gran majoria de treballadors. "És molt sacrificat. És important estar content amb el que fas i que l’ambient de treball sigui bo perquè passes moltes hores a la feina. Hi ha gent que es tira enrere quan veu el ritme de treball", assegura en Guillem. "Quan tothom té festa, tu no en tens. Si a llarg termini pogués tenir un bon horari i festa els caps de setmana, seria un luxe", comenta. En Pau també ho veu així. "T’ha d’agradar. Si no, ho passaràs malament", destaca. "Jo sempre havia jugat a tennis i he hagut de renunciar-hi. Els horaris són complicats. Treballes els caps de setmana i en dies festius. És difícil compaginar la feina amb altres activitats però jo no penso en les hores que m’estaré al restaurant perquè m’agrada el que faig", afirma, per la seva banda, en Pol. "És una forma de vida", afegeix. Tot i això, a casa intenta desconnectar i no estar-se gaire temps a la cuina. "Per a mi, no cuino quasi mai", reconeix en Pol. "Quan tens lliure, l’últim que tens ganes de fer és cuinar", coincideix en Guillem.
