Al llarg de la vida, el vent no sempre ens bufa de cara. Ben aviat ens cal aprendre a volar sense la xarxa d’una mà amiga. El nadó sent la protecció materna. La néta que comença a pedalar en una bicicleta sense rodes de seguretat s’excita quan veu que la mà de l’avi la deixa sola. Àdhuc fins al punt de fotre’s, tal vegada, una darrera patacada. Aquests ensurts, tanmateix, serviran per enfortir la pròpia autoestima. Més d’hora que no pas tard, doncs, hem de fer per foragitar neguits, incomoditats i altres paranys. Un reguitzell de sensacions negatives que tenallen la pròpia força de voluntat. Al cap i a la fi, si el devenir diari ens dóna llimones, hem de prendre la decisió de fer llimonades. Un dia o altre tot serà diferent, en positiu. Mentrestant, mai no hem de defallir.
Entra dins la normalitat que un pugui sentir ansietat al moment que es planteja afrontar temors. És ben natural. De la mateixa manera que els nervis ens podrien dominar el primer dia que decidim llançar-nos des d’un paracaigudes o una ala delta. Els monitors que ens han anat preparant mai no ens abandonaran a la solitud. A banda que, de ben segur, ens hauran pautat els corresponents exercicis de relaxació. Aquesta esdevindrà una forma segura de no caure en el parany d’abandonar. Els reptes s’arriben a assolir des de la persistència.
Franklin Roosevelt asseverava, amb gran encert, que l’única cosa a què hem de tenir por és la pròpia por. Ningú no pot arribar a fer cim si es troba envaït d’ella. Al propi discurs de presa de possessió com a 32è president-EUA, refermà aquesta tesi amb una frase cabdal: “L’autèntic heroi és l’home que lluita, encara que tingui por”.
Clouré aquesta breu reflexió tibant de dites populars. Abans, certifico que el que em fa més por rau en la inutilitat i baix nivell de molts dels nostres dirigents en diferents àmbits. Els refranys del nostre costumari situen -amb gran precisió- la filosofia que ens ha de guiar en aquest entrellat: “si tens por, compra’t un gos / com més por té el ca, més lladra / les tres pors són: caure d’un banc, tenir cranc i cagar fang / a qui de por se mor, de merda li fan la fossa / menja dur, caga fort i no temis a la mort / la por guarda la vinya / per por de mal any, no deixis de sembrar / qui, per por dels ocells, no sembra… no cull / la por no és res en haver-la vista”.
