El poble, en aquests darrers dies, al saló de plens o al bell mig de la plaça, aprova o desaprova de forma estrident l’actuació i els acords dels polítics. La constitució de molts ajuntaments ha estat un espectacle més propi de l’embogiment i gatzara del circ romà que no pas d’un ritual marcat pel protocol i les bones formes. Tinc la impressió que si estiguéssim a l’antiga Roma els lleons fa dies que anirien ben tips. Les escridassades han estat quelcom habitual davant les decisions i tripijocs d’algunes formacions polítiques.
La gent està emprenyada i amb raó. Alguns pactes han deixat bocabadats propis i estranys amb un veritable menyspreu a la ciutadania i a la seva intenció de vot. Ningú havia explicat què podia passar després del recompte final. No s’havia fet cap declaració de voluntats i propòsits en funció del nombre de regidors i davant les possibles combinatòries pactistes. La imatge de la nit electoral oferia un caràcter de victòria per a alguns i de derrota per a d’altri. En pocs dies han existit canvis significatius que han capgirat d’allò més aquelles inicials celebracions i sentiments d’èxit o fracàs. Qualsevol recorregut pels nostres pobles i ciutats ens permet entrar en detalls d’aquesta peculiar aritmètica avesada a oferir més d’un resultat possible. Algú ha esdevingut alcalde amb un sol regidor.
Les autèntiques matemàtiques no són pas així. En molts casos hi ha un regust estrany després del que s’ha vist i s’ha escoltat. L’obssessió per la cadira o per evitar el govern d’algunes formacions ha provocat unes aliances que sobrepassen la lògica més elemental. Ben segur que el joc democràtic també és això i molt més. Però no hi ha dubte que aquesta democràcia, deteriorada en molts moments i aspectes, ha de cercar fórmules on es preservi el dret i respecte de tots els qui hi participen.
El vot de cada ciutadà obeeix a una més o menys considerada reflexió en funció de les propostes que escolta, admet i/o refusa. A la papereta no hi ha cap mena de lletra menuda on s’especifiquen algunes consideracions/reaccions que es poden produir després dels resultats. L’existència d’un plec de condicions faria optar, possiblement, per d’altres candidatures o si més no per l’abstenció. Aquest "ningú ens havia avisat" pesa com una llosa i el personal no s’ho pot treure del cap.
Hi ha una sensació que el rovell/deteriorament s’escampa per tots els àmbits de la vida pública. La corrupció, el frau i l’engany crònic es donen la mà en molts àmbits de la nostra societat. David Fernández, en un interessant debat sobre la corrupció, ens en feia una descripció molt preocupant i decebedora. Confiàvem, potser, que el joc polític estigués menys tocat i més resistent a l’oxidació imparable i creixent que es viu arreu. El favoritisme cotitza a l’alça i l’amnèsia segueix sent molt contagiosa. Posem que parlo de Sabadell. Preocupant no, el que ve després.
Alguns pactes han deixat bocabadats propis i estranys amb un veritable menyspreu a la ciutadania i la seva intenció de vot
