És lluny, actualment, el sentit d’aquell adagi que diu: "tres jueves hay en el año que relucen más que el sol: Jueves Santo, Corpus Christi y el día de la Ascensión". Sobretot per la creixent secularització social i el canvi del calendari laboral del país. En molts llocs del territori, el Dijous Sant és mig dia laborable. On tot el jorn és festiu, hi ha més gent que "viu" més els dies de lleure que no pas el sentit religiós de Setmana Santa. Massa gent passa del fet religiós.
Pel que fa a Corpus Christi i l’Ascensió (festes mòbils), són molts els pobles on se celebren el diumenge següent. Això no ajuda gens a recuperar el vigor d’abans. Em dol dir-ho, però és així.
La finalitat bàsica d’aquesta diada no és altra que exalçar/venerar el sagrament de l’eucaristia. Els orígens s’ubiquen a final del segle XIII. Resta fixada el dijous posterior a l’octava de Pentecosta.
Després de Roma, Barcelona i Girona foren les primeres ciutats a celebrar-ho amb una processó (any 1320). Les de Corpus són l’antecedent de les actuals cercaviles de moltes festes majors. Deslligades de la litúrgia, recuperen el caràcter pagà de bona part d’altres tradicions populars.
Al Principat, les primeres celebracions (amb processó) de la festa són a Barcelona, Manresa, Vic, Tortosa, Solsona i Bagà (de 1320 a 1333). Hi ha, però, dues poblacions amb un ressò important: Berga i Sitges. Amb la percepció que l’esperit festiu s’allunya molt d’una certa fe.
A la capital del Berguedà, la Patum és una expressió cultural (popular i laica) molt arrelada. Declarada Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat (per la Unesco) i amb sis segles d’existència, ha superat prohibicions eclesiàstiques, civils i reials. Sobretot per les bullícies del Santíssim Sagrament. Manifestacions que serien envers el poder terrenal, el que representa la processó amb el cel… A Sitges, són famoses les catifes de flors. Obres d’art, naturals i efímeres, trepitjades a la processó. Potser amb més folklore que fe.
Una altra tradició és l’ou com balla, sobre el brollador d’una font guarnida de flors. S’hi identifica la figura de l’eucaristia, a l’elevació. Al·ludir a la fertilitat i la plenitud pot donar altres interpretacions. Que tothom s’apliqui el "cadascú per on l’enfila". Amb total respecte.
