Segons les primeres valoracions de Terrassa Centre, l’Open Show de divendres 7 de juny va ser un èxit. Efectivament, l’ambient als carrers del centre de Terrassa, a quarts de vuit, ja era més que notable i, segons les seves estimacions, podria haver convocat fins a tres vegades més gent que un divendres normal. Èxit de gent, que no vol dir necessàriament èxit de vendes, i caldrà saber si les despeses d’organització i l’esforç en hores de treball i botigues obertes -serveis de bar i restauració a part, que ja solen omplir tots els divendres- van ser compensats pels ingressos. I, encara, cal saber si, en el supòsit d’haver fet algunes vendes addicionals, aquestes no van anar en detriment de les que ja s’haurien fet en horari normal.
Tanmateix, no és dels aspectes comercials que volia parlar, sinó del fet que "La nit de les estrelles" hagués d’anar encapçalada per l’expressió en anglès: "Open Show". Era necessari recórrer a l’anglès per atraure públic terrassenc cap al centre? S’hi volia donar un toc d’universalitat? Els terrassencs que es van sentir encuriosits per aquesta proposta comercial -amb descomptes i regals que havien d’enlluernar- s’haurien vist menys atrets cap al centre si haguessin estat convocats pel reclam, posem per cas, d’una "Festa oberta"?
Desconec del tot la gènesi de la idea de promoure aquesta nit oberta i qui la va desenvolupar i comunicar. Però el cert és que la tendència a utilitzar l’anglès com a element distintiu en tota mena de circumstàncies sembla imparable. Del Black Friday al Halloween o els Soldes (per rebaixes), si ens quedem en els reclams comercials. També és desmesurada l’abundància de noms de franquícies que troben confort en l’anglès, i com es van imposant als noms locals i en català en les retolacions dels nostres carrers. I, òbviament, és freqüent fer notar en escrits i converses que hom sap anglès perquè recorre a expressions en aquesta llengua fa savi, per no dir esnob.
En molts casos, el recurs a l’anglès és una poc dissimulada estratègia per estalviar-se l’ús del català o la doble denominació en català i espanyol. Vegeu el cas d’institucions bancàries els serveis de les quals són "family" per als comptes familiars, "now" per als serveis per internet -o hauria de dir "on line"?-, "smart money" per a les inversions, "mybox" per a les assegurances… Es tracta d’estratègies lingüístiques per evitar la dualitat o multiplicitat lingüística dels territoris on operen a través de la submissió a l’hegemonia lingüística de l’anglès. Un mecanisme, per cert, que no sembla massa consistent amb les imatges que solen vendre de proximitat al client.
No tots els països mostren aquesta mateixa docilitat davant de l’anglès. Els territoris francòfons sempre han buscat solucions pròpies als nous desafiaments terminològics. En francès, per exemple, no hi ha tecnologies digitals sinó "numèriques". I al Quebec, KFC -el Kentucky Fried Chicken- és PFK -Poulet Frit de Kentucky. En canvi, al nostre país, just on la resistència per salvar la llengua pròpia ha estat històricament titànica, ara la docilitat lingüística davant l’anglès no coneix fronteres. Potser sí que dir "Open show" va resultar més atractiu, per cosmopolita, que dir-ne "Festa oberta". Però, a mi, em va semblar molt provincià. Com ho seria que, de la Festa Major, n’acabéssim dient The Big Feast. O que aquest article es publiqués al Terrassa News.
