Un dels deures dels Teatres Nacionals -pagats per tots- és el de treure-li la pols i la palla als clàssics, treure’ls de les prestatgeries i modernizalos, possar-los al dia. Realitzar-los una bona posada a punt i llançar-los a rodar a tota velocitat per l’autopista de les cartelleres. En aquesta ocasió el director del TNC Xavier Albertí a modernitzat el teatre de Pedro Calderón de la Barca fent una operació d’estètica a l’autrosacramental El gran mercado del mundo.
Al costat de la modernitat de la posada en escena se li suma el bon dir de la Compañia Nacional de Teatro Clásico (CNTC) per ressuscitar aquest auto sacramental a la sala Grand del TNC amb molta música i ritme. Avui un Autosacramental no es representa per celebrar la festivitat del Corpus Cristi, sinó per celebrar els valors del teatre com a mitjà d’entreteniment, bellesa i reflexió.
Recordem que Calderón de la Barca (1600-1681) va ser un home que va viure pel teatre. Va tenir una vida llarga per al segle XVII i va escriu grand part del corpus del teatre barroc. Per a la literatura i la cultura universal Calderón és un autor de drames i actuacions sacramentals, autor seriós de temes transcendents. El gran teatro del mundo y La vida es sueño són les seves obres més revisita en escena. La raó és que és un acte on com ningú reflecteix l’esperit de l’època barroca. Els grans temes de Calderón sempre van ser de caràcter universal i filosòfic: l’enfrontament entre l’home i el poder polític, el conflicte entre la llibertat i la destí.
Xavier Albertí se serveix d’un repertori de catorze actors, la meitat pertanyen a la Compañía Nacional de Teatro Clásico. El muntatge té un aire del grand Carles Santos, un dels seus col·laboradors haibutales el tenor Antoni Comas s’introdueix al piano, al costat d’aquest elenc el contratenor Jirdi Domènech i actrius com Sílvia Marsó o la Mont Plans. Hi ha àngels que vola, pianos que engoleixen als seus pianistes, cantants fuetejats per ventiladors gegants, una atracció giratòria de fira, una creu a manera de lluminós… La música i el moviment aporten frescor al text; Albertí recupera els cuplets de l’època daurada del Paral.lelo.
El final és un fermall brillant amb la cançó Il mondo que va fer popular Jimmy Fontana als seixanta tanca en espiral, com si del bolero de Raval es tractés, una al·legoria a major glòria del treball de Xavier Albertí.
El gran mercado del mundo està inspirat en la prábola dels telentos de l’Evangeli segons Sant Mateu, forma part d’un llarg discurs que té per eix principal el tema de la vigilància amb motiu del judici final, Déu és substituït per la figura del pare que posa a prova als seus dos fills bessons per determinar quin dels dos ha heretar tot. A cada un li concedeix la mateixa suma de diners i els envia al mercat per veure qui treu més rendiment al capital. En el camí apareixen les figures al·legòriques de l’heretgia, la fama, la supèrbia, la penitència, la humilitat, la lascívia, la gola, la culpa … Sorprèn que un text que bufava a favor de la Reforma i del Concili de Trento aparegui ara com una crítica de la nostra societat que viu comprant en el gran mercat de les dades tecnològics entre la Xina i USA. Paradoxes d’un món que gira i que sembla que ho fa en forma rodona tornant sempre al mateix punt: Il mondo.
