L passat 17 de maig, va fer 10 anys que ens deixà l’immens Mario Benedetti. Novel·lista uruguaià, dramaturg, assagista, narrador i poeta espectacular. Em té el cor robat del tot. Vaig esperar fins a darrera hora del vespre d’aquell dia per veure si algun altre mitjà ho reflectia. Fou en va, fet que em provocà un fort desencís. Àdhuc tres setmanes més enllà, refaig l’article d’aquell dia. No vaig aconseguir veure’l publicat.
Juntament amb Juan Carlos Onetti, la figura més rellevant de la literatura d’aquest país sud-americà durant la segona meitat del segle passat. Un dels grans mestres del relat breu, una vessant que començà a conrear amb tan sols 25 anys… Home de fort compromís polític, als 50 s’allistà a la coalició esquerrana Frente Amplio. Dos anys més tard, s’exilà arran d’un cop d’Estat militar. Emigrà a l’Argentina, a Cuba i a Espanya. Ací, ràpidament tothom va copsar el seu gran mestratge i rebé diferents guardons: el nomenament de doctor honoris causa per la universitat d’Alacant, el premi de poesia Reina Sofía. Tot plegat, li reportà el fitxatge pel diari El País, on era columnista habitual.
Cito, totalment a l’atzar, alguns pensaments de la seva producció:
– Mai no vaig pensar que, en la felicitat, hi hagués tant de tristesa.
– Algunes coses del passat han desaparegut. Altres, però, obren una escletxa al futur i són les que em proposo reconquerir.
– El temps és tan relatiu que cinc minuts són suficients per viure una vida plena.
– Una de les coses més agradables del cicle vital és veure com es filtra el sol pel bell mig de les fulles.
– Hi ha poques coses tan ensordidores com el propi silenci.
– Agrupo la gent en tres fronts: la que es mata treballant, la que hauria de treballar i la que s’hauria de matar fent-ho.
Tots amaguen un nucli interpel·lador. Per això, reclamo la recerca de l’obra d’en Mario. Convido els lectors a endinsar-se en la dinàmica del microconte. Tots som escriptors potencials. Més d’un se sorprendrà de les seves possibilitats. Cal plantar sovint la TV, submergint-nos a escriure.
Guanyarem vida interior i projectarem el propi ésser al més enllà.
