El TEA o Trastorn de l’Espectre Autista és un trastorn greu del desenvolupament, considerat com un trastorn neurobiològic, que està present des de la infància o infantesa primerenca.
El TEA es caracteritza per anomalies o desviaments en els següents aspectes del desenvolupament: trastorn qualitatiu de la relació, incapacitat de relacionar-se amb iguals, falta de sensibilitat als senyals socials, limitació a l’hora d’adaptar les conductes socials als contexts de relació i dificultat per captar les conductes dels altres i les dobles intencions.
Les persones afectades per aquest trastorn poden presentar inflexibilitat mental i de comportament (interessos dirigits i absorbents), problemes de parla i llenguatge (retard inicial en l’adquisició del llenguatge, així com llenguatge pedant, inexpressiu amb alteracions de to, ritme i modulació, i dificultat de comprensió d’enunciats literals o amb doble sentit), dificultats en la comunicació no verbal (ús limitat de gestos, expressió corporal maldestre i expressió facial limitada) i capacitat normal d’intel·ligència impersonal (sovint desenvolupen habilitats especials en àrees restringides). Els símptomes poden variar en el decurs del desenvolupament i alguns dels que afecten el comportament poden millorar amb una intervenció adequada.
Segons expliquen des de l’associació TEA Vallès, amb seu a Terrassa, les persones amb TEA presenten un estil cognitiu diferent. El seu pensament és lògic, concret i extremadament realista. "La seva discapacitat no és evident i es manifesta sobretot en els comportaments socials inadequats, en la manera de pensar i comportar-se, proporcionant a ells i els seus familiars problemes en tots els àmbits", expliquen des de l’entitat.
"EL TEA és una forma diferent de processar la informació i d’interactuar", comenta Núria Santamaria, coordinadora de l’equip terapèutic de l’associació. "Les persones amb aquest trastorn perceben, interpreten i actuen d’una manera diferent. Però dins del TEA hi ha molts perfils diferents i això és el que de vegades dificulta la comprensió dels altres cap a aquestes persones", afegeix.
"Les persones afectades tenen diferents maneres d’expressar les seves característiques o peculiaritats. Tenen dificultats per relacionar-se però pots trobar des d’una persona molt inhibida que no es relaciona fins a una altra que es relaciona en excés, que no sap respectar l’espai ni filtrar. Ho expressen de forma diferent però la base és la mateixa; no saben com comportar-se", explica la psicòloga. "No saben identificar ni expressar les seves emocions, i alguns ho fan per defecte i altres per excés", menciona, en la mateixa línia, Myriam Martí, tresorera de TEA Vallès.
Acceptar-ho
Els professionals de l’associació destaquen que "és important, per als familiars sobretot, l’acceptació de la diferència dels seus fills i no perdre el temps buscant ‘cures’ miraculoses a base de dietes, suplements vitamínics, enzims i teràpies auditives". "Com més aviat es comenci a treballar i a ensenyar-los, obtindran més funcionalitat i menys fracassos socials en el futur, en definitiva, tindran més possibilitats de viure una vida autònoma i satisfactòria", diuen.
Segons s’explica a la web del canal Salut de la Generalitat de Catalunya, el TEA pot estar associat a qualsevol nivell de capacitat intel·lectual i d’aprenentatge. Oscil·la entre problemes molt subtils de comprensió o de limitació de la funció social i discapacitats molt greus. En alguns dels casos es fa un diagnòstic associat de discapacitat intel·lectual, que pot ser des de moderada fins a profunda. A vegades les persones afectades poden tenir habilitats especials. També poden mostrar alteracions del comportament, alteracions emocionals, irregularitats de la ingesta alimentària, alteracions del son i conductes autolesives.
Actualment, les xifres internacionals de persones que podrien estar afectades pel TEA oscil·len entre 60 i més de 100 per 10.000 habitants.
Causes i indicis
L’autisme és un trastorn físic lligat a una biologia i una química anormals en el cervell, però se’n desconeixen les causes. És possible que sigui el resultat d’una combinació de diversos factors. Hi ha diverses hipòtesis: l’existència de causes genètiques, alteracions de la connectivitat cerebral, del sistema immunitari i probablement d’altres sistemes.
La detecció precoç permet fer la valoració de l’infant i iniciar les intervencions més adequades per al tractament de les seves dificultats. Per garantir que aquesta detecció es faci tan aviat com sigui possible, és fonamental conèixer els senyals d’alarma, és a dir, aquells signes, símptomes o conjunt de manifestacions que si apareixen a determinada edat, han de fer pensar immediatament en la possibilitat d’un trastorn psicopatològic i/o del desenvolupament.
Així, en els infants ens ha de fer sospitar l’absència de somriure social en els intercanvis amb el cuidador o la cuidadora, un contacte visual menor a l’habitual i que no responguin al nom. Alguns també poden tenir un retard en l’adquisició del llenguatge.
Un altre senyal pot ser que no sàpiguen fer jocs simbòlics amb les joguines (donar menjar als ninots, parlar per telèfon, etc.) i que el joc sigui molt repetitiu. "El que és molt típic en ells és fer fileres, fer rodar un cotxe contínuament, obrir i tancar la porta del cotxe de manera repetida, etc.", detalla Santamaria.
D’altra banda, de vegades tenen hipersensibilitats concretes, a alguns sons o a textures de la roba o d’altres "i no saben dir que els molesta, ni identificar-ho ni expressar-ho, sinó que fan rebequeries". També es resisteixen als canvis, imprevistos i situacions noves que no saben gestionar i tenen tics i rituals.
En els adolescents, el que es posa més en èmfasi és la part social. "No saben identificar les intencions dels altres ni interpretar el llenguatge no verbal", explica Santamaria. "Tendeixen a ser molt literals i a no entendre les bromes ni la ironia i el sarcasme", continua la terapeuta. "Alguns tenen moltes ganes de relacionar-se però no saben com fer-ho. De vegades fan males interpretacions i com que no tenen la capacitat de reaccionar ràpidament, poden tenir problemes", diu. També poden tenir interessos molt intensos i restringits. A nivell general també és molt comú que hi hagi dificultats en les funcions executives, és a dir, rigidesa en la planificació i organització i poca flexibilitat.
En les persones adultes ja és més complicat. "Si no han estat diagnosticades abans, és difícil, ja que aprenen a actuar, a imitar el comportament dels altres", afirma Santamaria. "Si tu tens unes dificultats o peculiaritats però no t’han donat mai unes estratègies i unes eines adequades per gestionar-les o millorar-les, en diferents contextos creus que has d’actuar, pensar i sentir com un neurotípic. Ho intentes i ho vas fent com pots però això et va generant un malestar intern perquè veus que no acabes d’encaixar, et sents diferent. Notes que et passa quelcom però no ho entens i pots acabar amb depressió o ansietat i caure fins i tot en el món de les drogues", destaca la psicòloga, que creu que aquesta etapa vital és potser la més oblidada en el tractament de persones amb TEA. A més, les relacions de parella, laborals i familiars sovint es veuen afectades.
Així doncs, és important detectar el trastorn com més aviat millor i començar a treballar amb suport psicològic perquè hi hagi més possibilitats d’augmentar les capacitats i l’autonomia de la persona afectada, dotant-la d’eines i estratègies d’interacció social que ajudin a evitar greus conseqüències.
