INVESTIGADOR. Richard Cowper Sal·lari, terrassenc de pare australià i mare catalana, és llicenciat en Biotecnologia i porta anys treballant en programes de recerca contra el càncer als Estats Units. Entre 2013 i 2015 va treballar al prestigiós Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT), dissenyant algoritmes nous per analitzar aquesta malaltia, que defineix com la més complexa de totes les que existeixen.
Què és la biotecnologia?
És l’aplicació del que coneixem sobre com funcionen els organismes vius per crear nous productes. El vi, la insulina o el formatge, per exemple, serien productes biotecnològics.
Per què va escollir aquesta disciplina?
Quan anava a l’institut -vaig estudiar a l’IES Terrassa, que té uns professors fantàstics, tant a nivell docent com personal-, era l’època que estaven seqüenciant el genoma humà i això em va interessar. Per això vaig decidir estudiar Biotecnologia i Matemàtiques. Quan el meu avi, l’Agustí Sal·lari, va morir de càncer, vaig aparcar les Matemàtiques i vaig decidir concentrar-me en la recerca contra el càncer.
Per als que som de lletres i no hi entenem, quina relació hi ha entre el genoma i el càncer?
El càncer comença quan hi ha canvis en el genoma. Podríem comparar aquests canvis amb les faltes d’ortografia.
Després de llicenciar-se a la UAB se’n va anar als Estats Units?
Em vaig llicenciar en Biotecnologia a l’Autònoma i després vaig estudiar Genètica Computacional a Dartmouth, una de les universitats més antigues dels Estats Units. És a Hanover, New Hampshire. Abans de doctorar-me, vaig participar en la publicació de tres articles sobre el càncer i arran d’això el MIT (Massachusetts Institute of Technology) va contactar amb mi.
El MIT té fama de ser una universitat per a gent molt intel·ligent.
Quan els teus pares són professors tots dos, estàs obligat a intentar ser un bon estudiant. El MIT és una universitat important, una de les principals dels Estats Units, i s’ha de ser intel·ligent, és clar, però crec que és més important ser curiós i creatiu. Hi ha hagut persones molt intel·ligents a la meva família, com la meva àvia Anne Cowper, una matemàtica que va ser programadora de reactors nuclears, i el meu oncle Jim Hurford, un pioner en el camp de la lingüística evolutiva.
Quant de temps va treballar al MIT?
Hi vaig estar tres anys, dissenyant algoritmes nous per analitzar el càncer, que és la malaltia més difícil i complexa de totes. Cal entendre el procés per poder parar-lo millor. Allà, el meu mentor va ser un gran científic canadenc, el doctor Mathieu Lupien. Encara estem en contacte. Jo també he estat mentor de tres o quatre estudiants. Consisteix a ajudar-los a trobar el projecte i a motivar-los.
S’avança gaire en la investigació del càncer?
Hem fet avenços teòrics sobre els inicis dels càncers de còlon, pròstata i mama. El càncer és una batalla entre les cèl·lules que es tornen canceroses i el sistema immunològic. És la força de l’evolució contra nosaltres.
Què hauríem de tenir en compte sobre la malaltia?
La gent no sap que entre els 20 i els 40 anys el risc de càncer és molt gran, no ha decaigut. El problema és que a aquesta edat la gent no hi dóna importància i no va mai al metge.
Suposo que un altre dels problemes és que no tothom reacciona igual davant del càncer.
Sí, el principi clau és que dues persones diferents poden tenir el mateix tipus de càncer i reaccionar de manera diferent al tractament. Cada càncer és únic, per això cal una medicina de precisió. També caldria més contacte entre els metges, les empreses farmacèutiques i els científics. El malalt hi sortiria guanyant.
No existeix aquest contacte?
És que és difícil d’aconseguir. A l’investigador, només li interessa la recerca, l’empresa només vol guanyar diners i el metge està preocupat sobretot perquè no li posin un plet si se li mor un pacient.
Però també hi ha metges que proven tractaments innovadors…
Aquests són els millors.
El 2015 va marxar del MIT. On va continuar la seva recerca?
Al MIT vaig trobar gent molt maca i estar-hi va ser una gran experiència però un dia ens va trucar un milionari de Chicago que volia crear una empresa genòmica, també coneguda com a medicina de precisió. Hi vaig treballar dos anys com a cap de ciència i assessor. Ho he deixat perquè és molt difícil compaginar una empresa amb ànim de lucre amb la recerca del càncer.
Qui trobi la cura, tindrà el Nobel assegurat…
Mai no donarien el Nobel a una empresa.
És fàcil ser estranger als Estats Units d’avui?
La bombolla acadèmica funciona de manera diferent. En el món acadèmic hi ha molts estrangers. Vas pel passadís de la universitat i sents parlar cinc idiomes diferents al mateix temps. Hi he conegut altres catalans.
Que deuen ser els únics que saben pronunciar el seu segon cognom, Sal·lari.
La ela geminada va ser un invent del Pompeu Fabra, que jo sàpiga no existeix en cap més idioma. Jo m’he tret el punt i ho he convertit en Sallari, que en anglès sona igual. A la meva mare, no li acaba d’agradar.
Continuarà als Estats Units? Quins projectes té?
En principi aquesta és la intenció. M’agradaria crear la meva pròpia empresa.
