Com va conèixer Oncolliga?
Va ser a finals del 2012. Quan el càncer entra a l’entorn familiar proper, tot es torna negre i Oncolliga és una mà amiga que et salva, que et rescata en molts nivells. Quan vaig veure la tasca que feien, em va semblar tan lloable que vaig pensar que jo hi volia ser i me’n vaig fer voluntària.
En què consisteix la seva feina a l’entitat?
L’any passat vaig participar a la desfilada solidària de peces de bany i llenceria per a dones operades de càncer de mama. També faig voluntariat de recursos. Organitzem activitats lúdiques i de sensibilització per recaptar fons. Organitzem esdeveniments de tot tipus: sopars solidaris, cantades, xerrades, pàdel, curses, etc. Les entitats sense ànim de lucre viuen de la solidaritat de les persones. El càncer, per desgràcia, és una malaltia que està present en moltes llars. La gent està molt sensibilitzada i és fàcil que la gent col·labori.
Hi dedica gaire temps?
Amb ànima, molt. Presencialment, també. La junta de recursos de Terrassa es reuneix un cop per setmana. Hi ha èpoques més intenses que altres però sempre hi ha una dedicació setmanal.
Què li aporta ser voluntària?
Jo sempre dic que ser voluntari és d’allò més egoista perquè t’aporta moltíssim. El retorn és molt gran. És una mirada, un somriure, un comentari d’agraïment… Aportar el meu granet de sorra per millorar la qualitat de vida dels malalts i els seus familiars és molt bonic.
Què ha après?
Que la vida és molt fràgil i que la gent és molt solidària, que hi ha moltes persones que intenten sumar i construir. Oncolliga és una gran família. Qualsevol causa solidària funciona més o menys igual. El gran triomf d’aquest tipus d’entitats és la suma d’esforços. w