A la seu d’Oncolliga a Terrassa cada dia es presten nombrosos serveis. Les treballadores socials s’encarreguen diàriament de les entrevistes d’acollida i seguiment dels usuaris. Cada tarda, es realitzen classes de recuperació de la veu per a laringectomitzats. Sovint també hi ha tallers i cursos del programa “Temps per cuidar-te”.
Cada dia, desenes de persones passen per les instal·lacions d’Oncolliga a Terrassa, on es presta una llarga llista de serveis. L’horari d’atenció al públic és de les 9 a les 17 hores. No obstant això, algunes activitats, com les sessions d’alguns grups del curs de gestió de l’estrès per sofrologia, xerrades, taules informatives i alguns programes de voluntariat es realitzen fora d’aquest horari.
Els dilluns, a partir de les deu del matí es realitza una de les activitats que forma part del programa “Temps per cuidar-te”. Es tracta del taller d’artteràpia, dirigit per Joana Demestres i Jimena Ibáñez. “A Terrassa vam començar les sessions la setmana passada, però anteriorment ja havíem realitzat aquest taller a Rubí i a Sabadell”, comenta Ibáñez.
“L’artteràpia consisteix a ordenar situacions complicades, com pot ser una malaltia, a través de tècniques artístiques (pintura, escultura, modelatge, dibuix, música, teatre…). Mitjançant l’art no només expresses sinó que també deixes una impressió en l’ànima. La idea de l’artteràpia antroposòfica, que és la que nosaltres desenvolupem, és buscar els recursos salutogènics de la persona per fer-los créixer i potenciar-los”, explica Ibáñez.
“Aquí només treballarem la pintura, el dibuix i el modelatge amb pigments secs, l’aquarel·la i el fang. Començarem totes les sessions amb un breu moment de grup per conèixer-nos i potser llançar una pregunta que evoqui la feina que farem després. Avui, per exemple, hem parlat dels recursos que tenim quan estem en un moment anímic difícil i hem destacat el recurs càlid, lluminós. Després hem treballat amb una fulla, buscant-ne les zones més lluminoses, ressaltant-les. En aquest cas, l’art ens ha servit per sentir com es preserva aquesta llum”, deia aquest dilluns l’artterapeuta.
“El taller és un espai segur, d’acollida, de salut, on no es dóna força al que no està sa sinó al que sí que ho està. També és un espai d’expressió i un espai social, on els recursos d’un poden servir a un altre, per al seu procés”, assegura Ibáñez.
Acollida i seguiment
Paral·lelament a aquest taller i al llarg de tot el dia, les treballadores socials de la fundació s’ocupen de les entrevistes d’acollida i de seguiment dels usuaris. És una tasca que realitzen cada dia, de dilluns a divendres.
A la primera entrevista de cada usuari, la que anomenen “d’acollida”, “fem un primer filtre, demanem a l’usuari un informe mèdic amb el diagnòstic, comprovem les seves necessitats, li expliquem què és Oncolliga i mirem què podem fer per ell”, explica Sandra Padrós. “Mai anem a extreure informació. L’usuari explica el que vol. És molt important fer una primera escolta activa, que la persona s’esplaï i detectar què podem fer per ella segons el que ens ha explicat”, destaca la treballadora social, que explica que hi ha “gent que a la primera visita només vol informació però a la llarga torna per sol·licitar algun servei”.
“Aquí ens arriben persones acabades de diagnosticar, malalts oncològics en tractament i gent que necessita ajuda després de tot el procés. Ens arriben persones en totes les fases de la malaltia. Inclòs després de la mort pot venir un familiar a demanar els nostres serveis”, detalla Padrós. “Atenem tant a malalts com a familiars. Pot ser que primer vingui el malalt i més endavant algun familiar, que només vingui el malalt o que només vinguin familiars”, afegeix.
“Hi ha persones que ja ens coneixen i vénen per demanar un servei en concret i potser en tenim prou amb mitja hora per fer l’entrevista però altres usuaris necessiten esplaiar-se i pot ser que l’entrevista duri una hora”, precisa la professional. Sigui com sigui, “sempre fem un seguiment, ens anem trucant o veient per comprovar que tot vagi bé i per si sorgeixen noves necessitats. Estem en contacte permanent”, destaca Padrós.
Rehabilitació de la veu
En aquestes entrevistes d’acollida i seguiment, les treballadores socials informen els usuaris de tots els recursos de què disposa la fundació, a més dels recursos externs. Un dels que està lligat a Oncolliga és el Centre de Rehabilitació per a Laringectomitzats, un centre especialitzat en l’atenció a les persones operades de càncer de laringe i les seves famílies. Cada tarda s’imparteixen classes de rehabilitació de la veu en 4 nivells a càrrec de persones laringectomitzades que, sota la supervisió d’una logopeda, ensenyen voluntàriament als acabats d’operar. Al nivell inicial, s’ensenya als usuaris a parlar amb veu esofàgica, injectant aire a l’esòfag per tornar-lo a expulsar produint sons. Al primer nivell, els laringectomitzats ja diuen paraules curtes. Al segon nivell, ja diuen paraules llargues i frases curtes. Al tercer i últim nivell ja fan frases llargues i mantenen converses.
“És molt fotut quan et diuen que t’han d’operar per matar-te el càncer però que et quedaràs sense veu. Quan t’adones que no pots parlar és molt frustrant però quan veus una persona a la qual han operat, com tu, i parla és una injecció de moral molt important”, assegura Jordi Llácer, president de la junta del centre. “Al principi et sembla molt complicat però tot és trobar-li el punt. Cal molta voluntat. Hi ha gent que vol aprendre molt ràpidament i cal anar de mica en mica, sense presses”, opina Llácer.
Així, mentre que la majoria passen entre quatre i sis mesos al centre, d’altres necessiten més temps. I és que el procés és diferent en cada persona.
