El Camí de Santiago és un itinerari de gran tradició històrica que han recorregut milions de pelegrins al llarg dels temps. Avui vull recordar una peregrinació de joves que va tenir lloc els dies 28 i 29 d’agost de 1948, i de la qual celebrarem en breu el 70è aniversari. Per valorar la significació i transcendència d’aquell esdeveniment, ens hem de situar en el seu context històric tot remuntant-nos al II Congrés Nacional de la Joventut d’Acció Catòlica Espanyola, celebrat a Santander el desembre de 1932. En l’acte de cloenda es va fer públic el compromís d’organitzar el III Congrés, aquest cop a Santiago de Compostel·la, l’any 1937, per ser Any Sant Jacobeu.
A l’octubre de 1933 es va celebrar a Toledo la IV Assemblea Nacional, i un dels acords va ser organitzar un pelegrinatge a Roma el mes de març de 1934 per rebre les indulgències de l’Any Sant Extraordinari. Aquell mes de març, la Joventut d’Acció Catòlica Espanyola va peregrinar a Roma, presidida pel senyor arquebisbe de Toledo, Mons. Isidre Gomà. Hi varen participar un miler de joves i, al capdavant d’ells, Manuel Aparici. El Consell Central va considerar la conveniència de continuar aprofundint en la idea de peregrinació, particularment en el III Congrés, que havia de celebrar-se a Santiago de Compostel·la el 1937. Es va pensar a convidar la joventut hispanoamericana i també els joves europeus. El projecte es va presentar el 1936 al cardenal-arquebisbe de Toledo, que el va rebre amb entusiasme, però els va fer veure que requeria l’aprovació i benedicció del sant Pare.
El dia 1 de febrer de 1936 van presentar el projecte al Papa Pius XI: una gran peregrinació de 100.000 joves a Santiago de Compostel·la l’any 1937. El sant Pare va acollir el projecte amb gran satisfacció; aleshores els va encarregar la formació de dirigents en totes les diòcesis. Ells van tornar a Espanya disposats a la feina, van fundar revistes per motivar el pelegrinatge i van començar la visita dels diferents consells diocesans. L’aixecament militar del 18 de juliol de 1936 i la posterior Guerra Civil van fer inviable aquella gran iniciativa. Però, un cop acabada la guerra, es va recuperar aquella idea de pelegrinar a Santiago. La consigna va ser: "100.000 joves a Santiago!". Per preparar-se degudament es van organitzar "Cursillos de adelantados de peregrinos" a totes les diòcesis i "Cursillos de jefes de peregrinos" a cada parròquia.
El pelegrinatge es va celebrar a l’agost de l’Any Sant de 1948, i hi van assistir més de 70.000 joves, esdevenint l’acte religiós més important d’aquell any. Van participar-hi delegacions de totes les diòcesis d’Espanya i també les representacions de les Joventuts d’Acció Catòlica dels països hispanoamericans.
Per part d’Europa van arribar delegacions de Portugal, França i Itàlia, de Bèlgica, Anglaterra i fins i tot d’alguns països de més enllà del "teló d’acer". També es va fer present una representació de les Joventuts Catòliques d’Amèrica del Nord. Fins i tot, van formar part d’aquella trobada dos joves vietnamites, que van aportar la representació del catolicisme de l’Extrem Orient. En total, representants de 32 països.
El cardenal-arquebisbe de Toledo, Mons. Enrique Pla i Deniel, va presidir la peregrinació, acompanyat pel nunci de sa Santedat, Mons. Gaetano Cicognani, i més de vint bisbes d’Espanya, Portugal, Cuba, Brasil i Letònia. El sant pare Pius XII va enviar un radiomissatge als joves participants en el pelegrinatge: "Endavant, doncs, joventut brillant, creient i peregrina! Endavant amb la vostra fe i el vostre estendard, cal peregrinar molt encara fins a donar tot el cor a Déu i totes les ànimes a Jesucrist, fins a arribar al cel, que és la vostra meta".
* L’autor és bisbe de Terrassa