Abans d’ahir, en Joaquim Badia i Tobella va fer 90 anys. Personalitat sobradament coneguda als àmbits egarenc i mataperenc (sobretot al jurídic, cultural, religiós i social), no necessita cap mena de presentació. La seva plena dedicació a la vocació d’advocat ha prestigiat aquesta professió. Al llarg de tota la seva vida, s’ha bolcat en cos i ànima a la defensa dels drets humans. A cinc mesos vista de commemorar el setantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, encara som molt lluny d’aprovar aquesta assignatura. Que li ho preguntin, si no, al bon jan d’en Joaquim. La seva mirada traspua bonhomia, pau, diàleg, empatia i el conjunt d’ aquells valors que haurien de presidir sense cap embut la nostra vida diària.
Ell mateix es qualifica, a si mateix, de "fill d’entreguerres": la Primera Guerra Mundial, la Guerra Civil espanyola i la Segona Guerra Mundial. Pertany a una generació "víctima" de la història del segle XX. Amb aquest preàmbul, la motxilla/bagatge de tot el que ha fet i mai no deixarà de fer per la ciutat i per Catalunya té un pes i una fondària inqüestionables. Entre d’altres, fou president del Consorci Sanitari, secretari de l’ICATER (l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Terrassa), magistrat de les sales Civil i Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, cofundador de la Delegació d’Òmnium Cultural-Terrassa, col·laborador del Moviment Rialles de Catalunya 1972, promotor de la Llibreria l’Àmfora, patrocinador de l’Escola Joan XXIII de les Arenes (amb el famós i malaurat pare Alejandro), col·laborador amb diferents entitats (com Cooperativa Teixidors, l’Associació Alba i membre de la Fundació Torre del Palau), etcètera. Em manca espai per remarcar-ne la qualitat, bonesa i abast.
Ho clouré, tanmateix, desitjant-li una llarga vida. Tant de bo que el puguem felicitar per molts anys! Terrassa necessita molta gent com ell. Visca, per tant, la igualtat, la solidaritat, la democràcia i la llibertat!
