Diumenge es va representar la segona obra que concursa al Premi Ciutat de Terrassa de Teatre. El grup "Ses Garbo Girls"de l´orfeó maonès de Menorca va posar en escena l´adaptació de "La muerte y la doncella", escrita per Ariel Dorfman (Buenos Aires 1942). L´autor , que es va nacionalitzar xilè, va marxar a l´exili després del cop d´Estat de Pinotxet i tornà un cop restaurada la democràcia per estrenar-hi aquesta funció el 1991. Dorfman hi presenta uns personatges que estan iniciant justament aquesta transició política després d´anys de dictadura i turment. Aquesta peça teatral que va tenir un gran èxit de públic fou portada al cinema per Roman Polanski el 1994.
Luis Valenciano, director del grup de teatre de Maó, adapta el guió i el trasllada al 1976, als inicis de la transició espanyola. L´Amanda (Conxi Mansreal) quan era estudiant de medecina la van segrestar, empresonar i violar entre altres vexacions ,a causa de les seves idees polítiques. Deu anys més tard viu amb la seva parella , la Libertad (Pili Lucena). Aquesta forma part d´una comissió que busca i investiga testimonis de la repressió franquista. Un vespre es presenta a casa de la parella una metgessa amiga de la Libertad, la Carmen del Castillo (Maria Cubas). Amanda , que ja és al llit, reconeix per la veu el seu botxí i decideix fer justícia pel seu compte. La denúncia del que va passar aquells anys foscos de dictadura i la lluita per la recuperació de la memòria històrica i de la llibertat són els temes centrals d´una obra que no va deixar indiferent a ningú de la sala, plena de gom a gom, i on es podia tallar el silenci. Els moments que estem vivint últimament fan molt més propera la temàtica i ens porten a fer-nos preguntes com aquesta : Realment hem acabat de recuperar la memòria històrica i les llibertats?
Una tragèdia dura i a l´hora esperançadora on la interpretació de les tres actrius va ser impecable així com la intervenció de la Clara Enrich enllaçant les escenes amb el so del violoncel en directe.Tot i que la foscor i la penombra ajudaven a marcar el clima dramàtic i angoixant del text, potser caldria ajustar el joc de llums que, a voltes, no enfocava prou bé les expressions de les protagonistes. El llistó alt!.
