Justament avui, al migdia, un capellà catòlic -i alhora rector de la parròquia Nostra Senyora de Montserrat, de Terrassa- presenta una tesi doctoral. Serà a la facultat de teologia de Barcelona. El títol que ha escollit per al seu treball és "El iter hacia la ordenación presbiteral en el rito copto". "Iter" vol dir camí… I aquest camí -per al ponent-, el configuren la litúrgia, el ritual, els signes, les paraules i els gestos.
L’Albert és d’origen egipci. Acaba de fer 40 anys (tot just fa tretze dies) i parla sis idiomes. La seva família pertany a la minoria copta. Una minoria perseguida -en religió i llengua- per la majoria musulmana. Fa uns mesos ja vaig parlar d’aquest fet en un altre dels meus articles. Els coptes provenen dels faraons i van abraçar el cristianisme gràcies a sant Marc, que va evangelitzar Egipte. En aquest estudi, ell mateix explica interioritats dels coptes. Començant per l’ordenació de preveres, la jerarquia interna d’aquella església, l’administració de sagraments, la pregària, el cant, les lletanies, la catequesi dels catecúmens, els lectors, diaques, etcètera.
En el cas concret de les ordenacions, consagren diaconesses. El paper de la dona dins l’església cristiana requeriria un reportatge ampli. Alguna vegada, fins i tot, afegiria que valdria la pena parlar de la norma del celibat com a condició sine qua non per ésser sacerdot. Ell vol agrair especialment els ànims que el propi bisbe Josep-Àngel Saiz Meneses li va transmetre quan planejava el projecte. Fou ell qui li va conferir el sagrament de l’orde sacerdotal -a la catedral del Sant Esperit- un no gens llunyà divuit de gener de 2015.
Sense oblidar, tampoc, el pare Aureli García, que li feia classes a la primeria. Fou ell qui li va suggerir no repetir-se en temes o termes ja coneguts. En aquest sentit, va anar madurant la idea de no parlar tan sols de l’ordenació dels preveres. Calia incidir en l’ itinerari fins a aquesta fita ("l’iter"). També han estat uns altres els qui han col·laborat en la traducció. Inicialment, ho va escriure en àrab. D’allí, es passà a anglès i espanyol. Millorar i arranjar expressions idiomàtiques concretes han representat un esforç esgotador, al llarg de cinc anys.