Heus ací dos conceptes ben complementaris. Diria que, amb més motiu, quan avui celebrem el dia mundial d’estalvi d’energia. Som en moments on qualsevol esforç en aquesta línia sempre cal agrair. Més d’un pensarà que jornades com aquesta, la del dia sense cotxes, les jornades de la bicicleta o fòrums sobre el tan debatut canvi climàtic i temes similars, esdevenen fiascos en tota regla. Com si fos música celestial.
Cadascú de nosaltres és cridat a aportar un granet de sorra en l’entrellat. Citaria l’estalvi d’aigua en un entorn de manca de pluges. El reciclatge de deixalles, quan -a la nostra vila- l’eterna cantarella de la brutícia al carrer s’ha fet del tot viral i, àdhuc, política. Alhora, la necessitat d’utilitzar molt més el transport públic, en detriment del recurs fàcil al privat. Sense passar per alt el consum raonable de llum o gas, no tan sols en moments de crisi. És en tot plegat que podríem exigir-nos un grau de compromís més clar i contundent. No n’hi ha prou amb el fet de crear conselleries o ministeris de sostenibilitat. Per cert, un terme o mot que vull pensar que ni gran part de la classe política sap què abasta. Altrament no s’entén el descarat estoc de parc mòbil (vehicles oficials, en altres paraules) que pul·lula pels nostres carrers. Quin exemple!
Posat a triar un fet prou paradigmàtic, penso en un tal Javier Solana. Ocupà els ministeris d’Educació i Afers Exteriors, l’alt comissariat diplomàtic de la UE per a seguretat i el secretariat de l’OTAN. Quan els socialistes aconseguiren la trona del govern espanyol, no es cansà de repetir que seguiria desplaçant-se en Vespa. Ni de bon tros. Trigà menys de quatre telediaris a passar-se al ram del cotxe blindat. Fins i tot remarcaria el xou del polèmic president Trump, qui anuncià (el mes de juny) que EUA plegava de l’acord de París sobre canvi climàtic. La tesi que és un invent xinès per no fer competitiva la manufacturació nord-americana fa riure.
Torno a entrar pròpiament en matèria. Hom pot pensar que parlar d’eficiència en l’ús de recursos és una mena de fal·làcia. Sumar estalvi i energia, però, representa molt i realment val la pena. A què esperem, doncs?
