Demà és diumenge. Per tant, el diari local no es publicarà. Així, avui, sento la necessitat de parlar de santa Teresa d’Àvila. Fa dos anys que commemoràvem el 500è aniversari del seu naixement, en un poblet d’aquesta província castellana. Es troba rodejada per Valladolid, Toledo, Càceres, Segòvia, Madrid i Salamanca. Llevat de Càceres, es tracta de províncies que he visitat totes. Per contra, a la d’Àvila, només recordo haver pogut ésser a les coves d’Arenas de San Pedro. Un fet que difícilment em costa perdonar-me€ Amb més motiu quan, posats a citar un exemple, la meva sogra (q.e.p.d.) era filla d’una pedania segoviana, situada tan sols a 120 quilòmetres d’allí.
Intentant cercar alguna mena de lligam amb aquesta ciutat castellana, em sembla oportú parlar de muralles. Allà es conserva -tot i que restaurada- bona part de la mateixa. Fet que la converteix en atractiu turístico-monumental de primer ordre, amb altres elements. A la nostra vila, tan sols se’n manté un senyal mínim (al punt del carrer dels Gavatxons amb la plaça de la Torre del Palau). A banda d’una marca metàl·lica al terra del Raval, que segueix el seu rastre. En tot cas, nosaltres podem també presumir que -al vell poble de Sant Pere- tenim el goig de poder oferir al món el bagatge de les esglésies de Sant Pere. Si Déu vol, tenim molt a prop un més que segur nomenament del conjunt com a patrimoni de la humanitat. Genial!Aquesta enigmàtica figura femenina fundà l’orde dels Carmelites descalços (en la vessant femenina i masculina). Alhora, té una ferma producció literària (de caire místic i teològic), d’una vàlua que supera tota condició, creient o no. Va transmetre -planerament i espontània- la pròpia vivència de la seva fe a través de la pregària.
Terrassa té el convent de Carmelites Descalces de la Torre Mossèn Homs. Un testimoni encabit dins del món del segle XXI. Sobretot pel fet que sovint ens aclapara un brogit constant d’impactes que semblen marcar-nos un full de ruta ben allunyat de qualsevol arrel. Cadascú és lliure de prendre les pròpies decisions. Jo, tanmateix, rompo una llança en favor d’aquesta santa. Per la seva fondària, per l’encís del seu pensament i per un tou d’espiritualitat que t’enganxa i t’interpel·la.
