El primer de mes ens havia deixat en Màrius Samarra. Divendres, vaig tenir una vivència fantàstica. Ell que havia empès a cotes màximes el Centre Cultural hauria xalat tant o més del que ho vaig fer jo mateix. Els propers dies, aniré madurant la idea i li dedicaré un dels meus escrits. Ara per ara, em sento tranquil perquè la glosa que li va dedicar (en aquestes pàgines) n’Oriol Badia mereixia matrícula.
Parlo del concert de la 2a simfonia d’en Gustav Mahler. Va ésser una vivència impressionant. A més d’en Màrius, vaig tenir un record emocionat per mon pare, que ens deixà l’agost de 1993. Sens dubte, fou qui em va transmetre un gran amor per aquest art. Un "idioma" que transforma l’estil de vida de les persones. A banda que les cohesiona. L’obra també es coneix sota el nom d’"Auferstehung" (en alemany, "resurrecció"). El final coral esdevé apoteòsic/impactant. D’una bellesa íntima difícil de bastir. Amb sensibilitat màgica i moments de rauxa gairebé desbocada.
Mahler sentí un poema d’en Klopstock (del mateix títol) al funeral de Hans von Bülow, compositor i director orquestral. Llavors es plantejà cloure aquells versos amb musicalització personal. No cal dir que el resultat configura un bloc harmònic estratosfèricament celestial. Només calia veure, fins i tot, els saltirons que feia -de tant en tant- en Víctor Pablo Pérez (que dirigí l’Orquestra Simfònica del Vallès, conjuntament amb el Cor Madrigal i la Polifònica de Puig-reig, de forma magistral). Globalment, una tournée metafòrica capgirada… En el sentit que vol establir un retorn de la mort a la vida. Tot plegat quan, d’ací a poc més de tres setmanes, els cristians commemorarem Tots Sants i els fidels difunts. És més que evident que, en l’assignatura vital, es fa del tot necessari un principi. El mateix que reflectia el poeta de Roda, quan deia: "És en la mort on aprenem de viure. Bevent-ne el licor fort a glops lentíssims, sentint que ens incendia les entranyes…, mentre ens revela tota la bellesa d’aquell restar contra tots els designis". Tanco el meu escrit reflectint la serenor que vaig treure del concert. Encara més quan, de fa tants dies, tot gira als volts d’un projecte polític poc mesurat i il·legal, tot i que legítim. Que la música ens ajudi!
