Avui integro tres temes. Crec que guarden interrelació: avui, dissabte, és la diada de la Mare de Déu del Roser. També se celebra la jornada mundial pel treball decent. Demà, té lloc la romeria anyal de Terrassa a Montserrat.
Al conjunt, hi entreveig un rerefons religiós. El primer i tercer casos, òbviament. En el segon, ja diré. Desitjo un jorn onomàstic ben feliç a totes les Rosers/Rosarios. A cadascú, el que li pertoca. En conec més d’una. Si la vull encendre, només cal castellanitzar-li el nom. Llavors, s’emprenya.
Pel que fa a la caminada anyal organitzada per les parròquies egarenques (pel Camí Romeu) al Mont Serrat, celebro donar suport a l’essència de les nostres tradicions. Fer per sentir, dins nostre, el nucli d’una història ancestral. Més encara quan som a tocar de celebrar-ne el mil·lenari. Només ens falten cinc anys, per tal d’assolir-lo. Enguany, si Déu vol, tindré el goig de poder-la tornar a fer, a peu.
Bo i valorant la diada mundial sobre feina digna (que organitza la Confederació Sindical Internacional), inicialment m’indigno. Malgrat haver-me jubilat, sempre he estat molt crític amb el terrabastall i efectes greus de la reforma laboral aplicada pel govern del PP. Té pebrots que, a hores d’ara, s’omplin la boca dient que l’ocupació es recupera. Perjurar que el seu horitzó òptim es fixa en vint milions d’ocupats és repetir la cantarella d’un expresident que deia allò del "España va bien". En aquesta línia, no puc deixar de pensar en línies mestres de l’anomenada teologia de l’alliberament. Un corrent teològic cristià, nascut a Sudamèrica -després del Vaticà II- que preconitza defensar una opció preferencial per als més desvalguts. Resumint-ho, comparteixo plantejaments exactes als del bisbe Pere Casaldàliga: una justa aplicació dels drets humans i un concepte de solidaritat ben entès i estès.
En un entorn social molt laic, hi pot haver discrepàncies. Algú pensarà que m’he begut l’enteniment, perquè prioritzo vessants místiques. Reitero, però, conceptes: felicito les senyores que festegen l’onomàstica, convido a fer el romiatge i enyoro un mercat laboral més com cal.
