Estic fart de trobar-me aclaparat -a tort i a dret- per la barrina del referèndum. És arribat el moment de trencar esquemes. Ja n’hi ha prou de fiar-ho tot a una sola carta. De tota manera, vull agrair la tasca impagable de tots aquells que -al llarg d’aquests jorns- m’han nodrit de WhatsApps i correus electrònics… amb un tec i toc diferents. El món no s’acaba contemplant-nos el nostre melic. A banda que el bon humor també ajuda a passar l’estona amb millor perspectiva. Fet aquest preàmbul, entro en matèria.
Des d’ací, vull agrair la confiança d’en Pedro Millán, director de Diari de Terrassa. Ara fa poc més de mig any, em va oferir l’oportunitat d’escriure aquesta columna diària. Tinc plena autonomia per triar tema, sense cap mena d’interferència. El que sí que procuro, però, és intentar, si més no, endinsar-me en temes no monolítics. No voldria avorrir el lector. Tampoc no pretenc imposar el meu criteri. Només generar un debat col·lectiu.
No em puc comparar -ni vull pas fer-ho- amb cap altre col·lega. De ben segur que, si cito el desaparegut Paco Umbral, encara menys. No li arribaré mai ni a la sola de la sabata. No endebades fou considerat el pare d’aquest gènere. Fa poc més de deu anys que ens deixà. Al llarg de molts anys, es va fer càrrec de la columna del diari ABC (en la seva contraportada). Hi havia molta gent que comprava específicament el periòdic per llegir la seva col·laboració. Li professaven una fidelitat absoluta. Fins al punt que, un vianant que se’l va trobar -pel bell mig del carrer-, li preguntà: "Don Paco, quanta estona precisa per bastir una columna?". La seva resposta el deixà acoquinat. Llavors, bo i veient l’estupor del seu interlocutor, afegí un matís cabdal i lapidari: "…i vint-i-quatre hores per seleccionar el tema concret". Oi que resulta sorprenent conèixer aquest fet?
Alguns amics meus saben que -d’alguna manera- sóc com una bústia oberta. De tant en tant, es veuen amb cor de suggerir-me temes… Cosa que els agraeixo des del fons del cor. De mica en mica, s’omple la pica… Malgrat que "una flor no fa estiu". De collita pròpia, completo el rodolí: "però ajuda el caliu". Capito…?, que dirien els tifossi.
