Embolica que fa fort! N’hi ha per triar i remenar. AMI, ANC, C’s, ACM, PSC, CUP, ERC, PDeCAT, PAH, etcètera. Vull pensar que la gran majoria del personal va perduda. Dit d’altra manera, com que som a l’era de les TIC, qui navegui n’ha de saber. Però, si no en sap, tant se val. Un dia, sento a dir: "Sí, però no". L’endemà -vet-ho ací- just tot el contrari. Ens toca viure un moment complicat. Penso en el format social, laboral i polític. En aquest darrer escenari, el paradigma de la indefinició, el palesa la inexperta alcaldessa de Barcelona. Avui, és blanc. Demà, negre… I, demà passat, chi lo sa! Encara cal que expliqui el més difícil. Sens dubte, com encaixarà les peces del puzle. Perquè autoritzar un nyap, assegurant que no contravindrà cap norma ni posarà en perill el funcionariat municipal, sona a música no precisament celestial.
Més d’un pensarà que li tinc mal d’ull. Però és que, si creuo la plaça de Sant Jaume, el presi Puigdemont segueix tallant caps. Ha seguit demostrant un estil sospitosament antidemocràtic cessant el president del CEB. Just mancant menys de tres setmanes per al dia "H". Perdó, ja que volia dir 1-O. En acabat, farà sortir el portaveu, que ens dissertarà amb el seu tururú particular. Concretament, ens voldrà vendre una moto sense motor, tot jurant i perjurant que ha fet un pas al costat.
La culpa, no la té ningú. En tot cas, haurem de cercar nous imputats. Qui millor que el grup musical Gabinete Caligari? Fa vint-i-vuit anys, va patentar una cançó que titulà "La culpa fue del cha-cha-chá". Què insinuo? Nogensmenys que unes noves sigles per acabar d’emmerdar la troca, si no ho està prou. Aleshores, es referien a una dona barcelonina, després de quedar-se esperant-la -tota un nit- fora d’un night-club.
Espanya no ens estima. Probablement, més aviat ens utilitza. No ho poso pas en dubte. Ara bé, algun dels nostres polítics de casa s’ha fet autoanàlisi? Tinc la vaga intuïció que els preocupa més garantir la seva trona ulterior que no pas la dèria malaltissa dels darrers sis/set anys. Per això, cloc la meva columna amb una expressió a tall de sigla: OUT! Fora maniobres dilatòries! Rebutgem driblings innecessaris i estúpids (d’un i altre bàndol). Evitem el xoc de trens. Vostès que poden -Mariano i Carles- parlin! No és tan difícil.
