Avui, es compleixen cent cinquanta anys del que jo qualificaria d’autèntic best-seller. L’any 1867, es publicà el primer tomo de l’obra "El capital. Crítica a l’economia política", d’en Karl Marx. Malgrat que es va morir abans d’acabar-ne el segon i tercer volums, el seu amic Friedrich Engels va recollir i editar els seus manuscrits. El conjunt configura un tractat de teoria econòmica i social. Conté una anàlisi crítica contra el capitalisme i les seves pràctiques econòmiques. D’aleshores ençà, com diem vulgarment, ha plogut molt. No pas precisament en la direcció assenyada, d’acord amb les fortes diferències existents entre nord i sud. Dit d’altra manera, és cert que el planeta creix -no goso dir que millora- però ja no certifiquem tan sols l’existència d’un tercer món. Amb raó, també es parla d’un quart. Deu ésser així quan hem parit termes com "pobresa energètica" o no arrangem la problemàtica dels "desplaçats" (que no pas "refugiats", si no els garantim un aixopluc). Per tant, falla tot un conjunt d’esquemes. No voldria aprofitar l’avinentesa per polititzar el meu argument. Seria el més fàcil. Ara bé, la nostra classe dirigent ha de fer molts deures en profunditat i afinar el llapis per capgirar realment la situació.
A nivell nostre, on és realment l’aplicació real del 0,7% dels pressupostos institucionals per ajudar els països en vies de desenvolupament? Com és possible, en ple segle XXI, ésser en mans d’un govern central ple de corrupteles… i que no garanteix ni tan sols la guardiola de les pensions? Té algun sentit prioritzar l’aplicació de xifres astronòmiques en política bèl·lica quan bona part de la població mundial passa gana? Podria seguir establint qüestions sanitàries, educatives, previsionals (com la dependència), culturals o altres. No vull, tanmateix, ésser acusat de demagog.
Qui ens controla és el capitalisme. El mercat laboral hauria de comportar-se sense massa escarafalls. Activant-se en un entorn més ajustat en tots els sentits. Quan la tecnificació elimina llocs de feina, els hauríem de saber compartir… Treballant per viure i no pas a l’inrevés. Amb l’afegitó dels llops de mar que s’enceguen en una especulació constant. Quina sort que tindran: seran els més rics del cementiri.
