El tema sobiranista grinyola més del que cabia pensar. Cenyint-me aquest cop a l’àmbit estrictament comunicatiu, s’han ultrapassat tots els límits. Són lluny aquells anys que la televisió del nostre país era premiada per un periodisme rigorós, d’etiqueta i impol·lut. Era molt fàcil veient l’entorn més immediat dels altres canals competidors… TV1 al servei del règim autoritari de Madrid. Tele5 en un format vomitiu, al capdavant de la pura teleescombraria. I Antena3 en un format molt sesgat, matxacant-nos amb aquella frase lapidària d’un horrible Sáenz de Buruaga: "Así son las cosas y así se las hemos contado". El més fàcil és etzibar un estirabot de l’ordre dels quins pebrots! Ara, quan es compleix -el dia tretze- mig any del seu nomenament com a director de la cadena, Josep Vicent Sanchís ha escrit la pàgina més negra de la seva història. S’ha afegit al llistat de canals rebutjables, allunyant-se de la imparcialitat informativa i d’allò que els francesos van batejar com el savoir-faire. Algú ho havia de dir, encara que no els agradi sentir-ho. Estic preparat perquè em caigui damunt un batibull d’improperis rancuniosos. Se m’aplicarà l’anatema del que "qui no va amb mi és el meu contrari". Ja hi estic acostumat.
On s’és vist que -al llarg de tres dies d’activitat parlamentària- s’hagi esmicolat el món fins a convertir el Principat en el seu únic epicentre d’interès? Tot, absolutament tot, anava orientat a contemplar-se el melic. Ens han volgut alliçonar amb una barrina única, a tota hora: el procés, les lleis del referèndum i la transitorietat i gairebé no res més. Es veu que no existia la guerra de Síria. Que el terratrèmol de Mèxic devia ésser suposat. Que les pasteres amb immigrants sense papers formaven part d’alguna novel·la… Vull pensar que no cal afegir-hi gaire més exemples i que s’entén el que vull dir.
A partir d’ací, cada lector pot decantar la seva reflexió envers el punt que vulgui. Fins i tot a considerar -per què no?- el mot malsonant de "filibusterisme". Tanco el meu escrit bo i dient que vull votar. No vull ésser interpretat malament. Això sí, exigeixo igualtat d’oportunitats per a totes les opcions. Des de la vessant purament periodística, però, amb un esperit magnànim. No demano pas la lluna en un cove. Vull sentir TV3 com la "meva"? Però no pas a qualsevol preu!
