La tensió política prereferèndum no s’ha fet esperar i ja ha arribat als ajuntaments. A Terrassa, en el darrer ple, entraven dues mocions provinents dels partits a nivell català. D’una banda, una proposta de resolució presentada pel PP encenia la caixa dels trons; exigir a l’Ajuntament el compliment de la legalitat, no donar suport ni proporcionar els mitjans necessaris l’u d’octubre i la sortida immediata de l’AMI, tot sota el cínic pretext de garantir l’Estat de dret, la democràcia i la legalitat. De l’altra, el PSC presentava un acord de junta de portaveus, amb què pretenia aixoplugar les actuacions del Consistori en un requeriment formal per part del govern de la Generalitat i en un informe jurídic emès pel secretari de l’Ajuntament, protegir el funcionariat de les actuacions que s’hagin de dur a terme, constatant així mateix que sense respecte a la llei no hi ha ni democràcia ni Estat de dret.
A la sala de plens es reproduïa el reiterat missatge que cada un dels partits replica dia a dia a nivell general i que configura la confrontació entre el principi de legalitat interpretat de forma restrictiva i el significat més ampli del principi democràtic. Una confrontació que els propis ordenaments jurídics analitzats amb perspectiva històrica resolen amb contundència amb el que ha estat el fil conductor de la configuració i evolució dels cossos normatius; la llei al servei de les persones, ras i curt.
Però, més enllà dels posicionaments partidistes i a escassos tres mesos de l’1-O, el fet preocupant a dia d’avui no és altre que garantir-ne la seva celebració. És bo recordar que el nombre de terrassencs que estan en aquesta línia no és gens menor; el 27 de setembre de 2015, a banda d’una part important però indeterminada de votants de CSQP, 47.076 ciutadans de Terrassa donaven suport a Junts pel Sí i a la CUP, en unes eleccions on participava un 77,26% del cens electoral; d’altra banda, reiterades enquestes situen en un 80% el nombre de ciutadans partidaris que es dugui a terme la consulta.
El pròxim dia 4 de juliol, el govern de la Generalitat començarà a enfilar el fil del propòsit del poble català i traçarà el full de ruta als ajuntaments. Entretant, el nostre alcalde s’ha manifestat des de fa dies favorable a facilitar la realització de la consulta, autoposant-se en el centre mediàtic tota vegada que el seu partit és reiteratiu en el compliment de la legalitat. La submissió a l’informe del secretari ha generat desconfiança en entitats independentistes com l’ANC, que just el mateix dia del ple feia públic un manifest reclamant la cessió dels equipaments necessaris i la posada a disposició de la ciutadania dels agents de la policia local per tal de garantir el lliure exercici del vot. Tanmateix, l’acord de junta de portaveus presentat pel PSC no ha ajudat a fer creïbles els reiterats missatges personals de l’alcalde i va incendiar les xarxes a principis de setmana amb desqualificacions que cal entendre per la importància del moment i per la seva complexitat.
Però no ajudarà gens que aquells que tenim clar que hem de preservar per damunt de tot la celebració (PDeCAT, ERC i CUP) fem política clàssica o habitual i mirem amb perspectiva partidista i electoralista els errors o encerts dels altres. La rellevància històrica del moment requereix una política basada en la unió i amb l’objectiu comú. Les traves legals que rebrem de l’Estat requeriran fines estratègies d’enginyeria jurídica i on primer haurem d’exercir-la serà als propis ajuntaments. Per fer-ho caldrà una actuació fina i discreta que haurà de ser presa per la unió de les voluntats dels partits del nostre Ajuntament que realment apostin per la celebració del referèndum; no és el moment de les xarxes socials incendiàries ni dels retrets ens els plens, sinó el de la unió dels esforços i de les idees, sobretot de les idees i de l’enginy.
Estic convençut que així serà perquè així es va evidenciar al ple amb les fines intervencions dels portaveus Isaac Albert i Maria Sirvent, que tot i exigents (com havia de ser) van estendre la mà a la col·laboració perquè tot surti bé. I serà així també perquè confio plenament a poder trobar entre tots la fórmula que garanteixi que, sense ambigüitats ni dubtes, els terrassencs que vulguin puguin votar el proper 1 d’octubre.
També caldrà que, en aquesta suma d’idees, esforços, enginy i talent, s’hi afegeixin totes aquelles entitats de la ciutat que apostin fermament tant pel dret a decidir com per la independència de forma directa; aquesta envestida amb l’Estat espanyol, només la guanyarem entre tots i societat civil i classe política han d’anar juntes de la mà fins al final.
Permetin-me que humilment, com a portaveu del PDeCAT de Terrassa i membre de l’equip de govern, els traslladi un sentiment de tranquil·litat basat en la doble convicció que estem fent les coses perquè surtin bé i que, malgrat la gran dificultat, sortiran bé, segur!
