Llegia una entrevista a Kilian Jornet, el conegut corredor català de muntanya, els comentaris del qual sobre la natura -"la muntanya és la meva vida, és on em sento bé"-; sobre la llibertat -"és poder escollir, a la muntanya no hi ha sempre un camí marcat, sinó el que tu fas"-; sobre la ciutat -"no és el meu medi, no m’hi sento bé; estar sol és important per veure qui ets, si estàs amb molta gent, no mires dintre teu"-; sobre la política -"no crec en la política, crec en la utopia, on una societat perfecta no necessita de la política". Aquestes paraules d’un jove corredor de muntanya del segle XXI -ell es defineix com un ésser humà- foren una invitació per fer un viatge en el temps: enguany es commemora el 200 aniversari del naixement de l’autor de "Walden" o la vida als boscos i de "Desobediència civil", Henry David Thoreau (1817-1862), la influència del qual és notòria encara avui. En el pròleg d’una de les edicions de la "Desobediència civil" Henry Miller diu que a la història d’Amèrica només hi ha cinc o sis homes que per a ell tenen un significat. Un d’ells és Thoreau. Així com la filosofia de l’antiguitat no separava la teoria de la pràctica, el pensament de l’autor nord-americà va en perfecta harmonia amb la seva conducta. Per raons de mètode diferencio dues etapes en la vida de Thoreau: "Walden" (1854), la vida als boscos o l’elogi de la vida salvatge, i "Desobediència civil" (1849), el compromís polític. A "Walden" ens parla de l’experiència d’una vida ascètica -durant dos anys, dos mesos i dos dies- en una cabana (de 3m x 4,5m) a la vora de l’estany Walden. La naturalesa és per a ell un fàrmac per a la civilització; el camp, una cura per al mal de la ciutat, i la solitud, un excel·lent remei per als problemes de la vida quotidiana. En alguns dels trets de la seva teoria i pràctica vital, s’hi pot veure la influència d’uns pocs autors europeus citats per ell, com Sòcrates, Diògenes i Montaigne. Ens parla de "l’exploració d’un mateix", un viatge no cap al món, sinó cap a l’interior d’un mateix; de "l’estimació de la pròpia vida", que és un imperatiu hedonista, és a dir, cercar la felicitat i anar en contra de tota mena d’acceptació ideològica del mal (el dolor com a forma de vida o el treball com a forma d’esclavatge) -el protestantisme purità, les fàbriques…; "una vida senzilla", en el menjar, en el vestir, en el treball per produir només el que és necessari, la qual cosa seria una manera d’acabar amb l’esclavatge del despatx, del taller, de la fàbrica… i el descobriment del gaudi que els antics anomenaven "l’oci" i que per a Thoreau és: l’observació de la naturalesa, la caminada pels boscos, la meditació, la lectura.
La "Desobediència civil", segona etapa, és el pensament polític de Thoreau, el qual tingué gran influència en el pensament i l’acció política de Gandhi, M.L. King i en les insubmissions i objeccions de consciència de moviments del segle XX. L’Estat que Thoreau tenia davant seu perpetuava l’esclavatge i l’expansionisme agressiu (guerra contra Mèxic). Aquest Estat és injust i les seves lleis no han de ser obeïdes, proclamà i defensà la causa política de l’abolició de l’esclavitud. El criteri per desobeir el govern és la pròpia consciència personal, que és prèvia al respecte de la llei. Quan l’Estat persegueix els esclaus fugitius i demana als ciutadans que no els ajudin i els denunciïn, altrament seran còmplices i duts a la justícia, s’apropia indegudament de la llibertat d’un mateix i, conseqüentment, aquest desobeeix perquè considera profanada la seva llibertat i es veu afectat per la injustícia. Thoreau criticà amb vehemència els diaris i els periodistes que feien de corretja de transmissió de la ideologia esclavista de l’Estat. Deixà de ser mestre a causa de la seva oposició a la pedagogia del càstig i de la violència física, practicà la insubmissió cívica en negar-se a pagar impostos amb els quals es feia la guerra, abanderà l’abolició de l’esclavatge, defensà la transgressió de les lleis injustes. Tant de bo "Desobediència civil" i el "Discurs de la servitud voluntària", de La Boétie, fossin llibres de lectura de molts ciutadans… D’altra manera ens aniria!
L’autor és filòsof
