Del cinc al vint-i-vuit de maig, el cantant de Xàtiva ha ofert dotze concerts. Ho ha fet al Coliseu de la música catalana (el Palau), a tall de comiat. Presentava el seu repertori de cançons més conegudes al llarg d’una carrera musical per emmarcar. Just en commemorar el cinquantenari de la primera tanda de recitals d’un cantant en català (al teatre Romea, un llunyà vint-i-vuit de gener de 1967). Se n’ha anat silent i discret. Alhora, amb el cap ben alt i deixant un bon record entre tothom. De ben segur que mai no hauria imaginat fer-ho sense assolir bona part dels reptes que somiava en secret quan començà.. Ell no era d’eixe món… Després de veure i viure la por, la sang, la fam i la manca de llibertat continua dient no. Té tot el dret a al·legar motius de cansament. I tant! Podria haver triat fer-ho en la immensitat de dos o tres actes multitudinaris al Sant Jordi. En tot cas, el seduïen molt més l’escalf, l’encís i el sentiment d’un indret idíl·lic. Somnio que seguirà vinculat al món musical. Tot i que només pugui ésser d’oient o component partitures per a altres col·legues. Ho duu molt endins. Ell venia d’un silenci antic i molt llarg. De les places i carrers, plens de gent senzilla i lluitadora. Encara creu que hi ha molt a rompre. Sens dubte, amb un estil ben diferent al que preconitzen alguns dels nostres polítics. Cantant les esperances i plorant la poca fe. Sense creure en les pistoles ni en la misèria de tanta gent. Amb el ferm rampell diari d’anar fent país. Això sempre toca en plenitud. Amb la cara, el cor, les mans i els ulls al vent. Per cercar la llum, la pau, la divinitat i la vida.
Ell pot predicar tot això perquè ho viu. Mai no ha deixat de mirar aquesta terra. Tot el seu missatge ens ha de cloure i refermar com un puny. No defallint. Quin temps passat lentament torna avui?.. Tots els colors de la terra i l’aigua són suaus en aquesta hora incerta. Malgrat tot, els ocells que saltironen de branca en branca i el sol que ens desperta seguiran parlant-nos d’ell. Acaronant-nos el rostre amb nous cants de llibertat. Lluny de qualsevol penell. Mots d’aquesta mena no tenien cabuda al seu diccionari. Per tot plegat, el nostre agraïment envers ell ha d’ésser perpetu i ple. A reveure, bon amic! Deixes un llegat de molts quirats.
