Som a mes i mig de l’estiu. Les petites tamborinades de gairebé cada tarda ens ho anuncien. Tot i que el canvi climàtic fa excepcions. La fondària dels refranys sempre s’escau. En aquest cas, tibo d’un provinent del castellà: “Hasta el cuarenta de mayo, no te quites el sayo”. Tot arribarà. Ja tindrem temps de lluir tipet. Arran de platja o fent un tomb per qualsevol serralada. Mentrestant, però, els carrers semblen rues de carnaval. Veus mànigues curtes al costat de gavardines. Jaquetes de pell, de parella amb minses samarretes. Xancles de platja competint amb botes d’hípica. Una nova versió del país de Xauxa.
En un adagi, vaig més enllà. Cadascú tria les pròpies conclusions. La pròpia llargària dels jorns ens convida a ésser més vitals. Se’ns possibilita marge per a més temps de lleure. La bonança meteorològica no ens exigeix tantes hores de son. Podem esponjar horaris. Programar bons costums. Desenvolupar nous hobbies. Un d’aquests -prou deixat de la mà de Déu- és la lectura. Diuen que el gos és el millor amic de l’home. En discrepo: per davant, hi situo els llibres.
Fa dues setmanes, hem deixat enrere Sant Jordi. Les roses d’aquell dia ja s’han pansit. Seria una autèntica pena no haver desembolicat, encara, el llibre que ens van regalar. La suposada manca de temps per fer-ho no deixa d’ésser una excusa inconsistent. Cada nit, és més que possible llegir un capítol de qualsevol llibre de capçalera. Tan fàcil com apagar el tàvec d’una cadena televisiva aclaparadora.
Traiem-nos el xal de la inèrcia. No ens hem d’empassar estoicament els plats d’uns menús infumables. La qualitat de continguts fa figa. L’eslògan de la RAE diu: “Limpia, fija y da esplendor”. Contra el teòric principi de les empreses audiovisuals (formar i informar), som a temps de cercar vestits allunyats de la moda col·lectiva. No es tracta d’adaptar-nos a motllos preestablerts. Als qui manen, els encanta que el poble es mantingui dominat per un pensament monocanal.
Devorar llibres ens ajuda a aportar criteri. Ens fa més forts. No els serà tan senzill -als qui ens governen- donar-nos gat per lleure. En la partida que ens toca jugar, aquest pot ésser el nostre as a la màniga. Ens ajudarà a “cantar les quaranta”.
