Fa exactament vint dies -amb motiu de l’anomenat divendres de Dolors- felicitava les senyores que duen aquest nom. No fos cas que se m’acusés de tracte diferencial, avui faig el mateix amb totes les persones que tenen la Moreneta per patrona. Els desitjo una diada ben reeixida. Dic "persones", que no pas dones. De fet, inicialment, Montserrat era nom d’home (per allò del mont serrat, que és un mot de gènere masculí). Sé d’algun noi que està inscrit com a tal al Registre Civil. Era un vell costum o tradició que havia posat de moda el locutor de TV3 Salvador Alsius.
Fet aquest compliment, remarco que encara m’envaeix l’emoció i els sentiments derivats de la festa de Sant Jordi. Amb un petit decalatge de tan sols quatre dies, el poble català surt al carrer per reivindicar la seva raó d’ésser. Els seus orígens. La seva història mil·lenària. Fa molt de temps que vaig a pinyó fix en la meva idea de suggerir el bescanvi de l’Onze de Setembre per un jorn d’abril. Tant m’és que sigui vint-i-tres o vint-i-set. No cal insistir en vells arguments, prou coneguts. Paral·lelament, porto de la maneta -dins del mateix pack- la proposta de substitució de l’himne nacional català. Sóc totalment partidari de "La senyera". No pas dels "Segadors". A banda de connotacions agressives, la tonalitat menor de l’actual el converteixen en trist i melangiós. No seria pas massa difícil afrontar-ho -tot plegat- d’una vegada per totes. Falta voluntat real.
Tornant al nucli de la nostra Verge -morena de la serra- li demano que il·lumini la nostra terra. Tant de bo que, si és princesa dels catalans, esdevingui estrella d’orient per als espanyols. Exactament com resa el text de la seva pregària. Vet ací que és curiosa la nul·la relació -a nivell polític- entre els executius de La Moncloa i la plaça de Sant Jaume. Entre Rajoy i Puigdemont. Ací ho deixo. Cada lector és ben lliure de fer anar la llibertat del seu pensament. Com en els acabaments d’aquelles pel·lícules on el director exigeix una presa de posició activa de l’espectador. No m’agrada donar peixet. M’agrada compartir el feed-back. Un cop marcat el viarany de la meva columna, crido ben fort: visca Catalunya!
