Per sortir a sopar un dia qualsevol, perquè és el teu entrepà preferit, per no haver de passar-te hores cuinant i després netejant, per menjar amb els amics mentre veus un partit de futbol… Són moltes les raons que han encimbellat la salsitxa de Frankfurt. I és que és una solució ràpida, econòmica i pràctica de fer un mos amb els amics, la família o els companys.
De fet, a Terrassa l´entrepà per excel·lència durant els últims 60 anys ha estat el frankfurt. Des que Isidre Vallès va inaugurar el primer local, al carrer dels Gavatxons, passant per Establiments Viena, fins a arribar a l´actualitat, on hi ha molts establiments que ofereixen aquest entrepà amb una salsitxa a dins, els terrassencs deuen haver menjat milers de panets amb frankfurt.
Una llarga història
Les salsitxes i el pa són una de les fórmules més antigues de menjar processat. La seva història comença fa 3.500 anys abans de Crist, a Babilònia, antiga ciutat de Mesopotàmia, on va florir una gran civilització. Aquí, van començar emplenant els intestins dels animals amb carn picada i espècies. Les cultures limítrofes van adoptar aquest costum i amb el pas del temps es va anar modificant.
En la cultura grega la salsitxa va ser coneguda com a “orya” i els romans la van cridar “salsus”, d´on prové la paraula salsitxa dels nostres dies. De fet, ja es tenen referències de la importància de les salsitxes gràcies als grecs, ja que el poeta Homer al·ludeix a aquestes en el seu poema èpic l´Odissea, en un cant on expressa: “Quan un home al costat d´una gran foguera ha emplenat una salsitxa, una salsitxa de greix i sang la torna d´un costat a un altre i un altre, i espera amb ansietat que no tarda a rostir-se…”.
Al llarg de l´Edat Mitjana la salsitxa va anar prenent diferents grandàries i diàmetres i es va anar adaptant a cada cultura que l´acollia. Per exemple, en els països mediterranis es van inclinar per fer-les més seques perquè d´aquesta manera aguantaven millor la calor, i en els països del nord, com Escòcia, la farina de civada es va convertir en el principal farciment d´aquesta preparació.
Però l´autèntica i famosa salsitxa de Frankfurt neix l´any 1805, quan Johann Georg Lahner, carnisser de Gasseldorf (Alemanya) però resident a Viena, proposa als seus clients per primera vegada la salsitxa feta amb dos tipus de carn, bovina i porcina, i embolcallada de budell de vedella gairebé transparent. De nom, a l´invent, li va posar: “Frankfurter Wiener Wurst”, és a dir, salsitxa vienesa i de Frankfurt.
És per això que aquesta arxiconeguda salsitxa es reclama des de Frankfurt però també des de Viena, on els anomenaven weiners.
Una salsitxa de Frankfurt és una mena de botifarra cuita de carn amb una textura extremadament homogènia en comparació amb les de carn picada, embotida en budell natural de xai o artificial, i fumada i escaldada.
Versàtils
En català es coneix com a salsitxa de Frankfurt al tipus de botifarra cuita i fumada bavaresa en general, que sovint es menja en un entrepà anomenat Frankfurt. A la Catalunya Nord se´n diu de manera generalitzada socissa d´Estrasburg, que és la varietat popular a França.
El valor energètic de les salsitxes de Frankfurt depèn dels ingredients utilitzats, però són al voltant de les 260 calories per cada cent grams. Entre els minerals destaca el sodi (provinent de la sal afegida), que s´hi troba en una quantitat elevada. En canvi, el contingut en colesterol és semblant al de les carns fresques. En general, el contingut en greix o lípids pot variar molt d´una marca a una altra i situar-se en valors compresos entre el 15% i el 30% aproximadament, i tot i ser alt, al contenir molta aigua, al final el contingut total de greix és inferior al d´un tros de la mateixa mida de xoriço o llonganissa, per exemple. Destaca també que és un producte amb un alt contingut proteic.
Als Països Catalans se solen menjar calentes en un entrepà, sovint amb quètxup o mostassa. També hi ha qui les talla a trossets i les menja soles per picar, o les posa en amanides o se les menja envoltades de pasta fullada.
A Alemanya es mengen soles, amb mostassa i cogombres en vinagre, en entrepans o també com a plat, sovint acompanyades amb alguna preparació a base de patata. Al contrari de com es cuinen (a la planxa amb oli) als Països Catalans, les salsitxes de Frankfurt “al gust original” mai no es fregeixen, es bullen només 20 minuts en aigua calenta. Tradicionalment es mengen amb pa, mostassa, rave picant i amanida de patates.
Els usos d´aquest producte són gairebé infinits. Aquesta versatilitat, combinada amb el seu preu i la facilitat amb la qual es cuina, ha fet de la salsitxa de Frankfurt tot un clàssic del menjar ràpid a molts països del món.
