Sílvia Llucià és pedagoga en atenció a les altes capacitats
Com s’identifiquen aquests nens?
No hi ha un perfil determinat, tot i que hi ha uns trets comuns: aprenen sols, tenen el seu propi món, són vitals, extrems, intensos i són d’una determinada manera des de menuts. També tenen un perfil verbal altíssim, tenen una gran curiositat i fan mil preguntes. Poden ser molt persistents i emocionalment són extrems. N’hi ha que no et miren als ulls, que són hipersensibles, que tenen una imaginació desbordant, que fan contínuament cosetes amb les mans o que les cames van que volen…
Hi ha prejudicis?
Sí, sovint sentim que han de tenir excel·lència, però la capacitat no s’equipara amb el rendiment. Hi ha nens que floriran encara que sigui al desert i altres que, si no els ajudem, no seran ells al 100%. El fet de ser diferent, per dalt, no està ben vist. L’entorn té molt de pes i es pot pensar que, al dir-ho, la família exhibeix el seu fill.
Què cal fer?
Fer una predetecció és fonamental. Crec que s’hauria de fer a tots els nens de tercer de primària, però això vol un canvi i aquí és on pot haver-hi problemes.