Amb la gran il·lusió de transformar a millor l’economia de la ciutat, en el plenari de la propera setmana, l’equip de govern presentarà el pla de desenvolupament de la indústria terrassenca del segle XXI. La feina no ha estat senzilla atès que, en les ordenacions de les preferències polítiques dels governs anteriors (en totes les seves configuracions), la política industrial mai no havia estat prioritària. Terrassa havia desenvolupat plans estratègics vinculats amb el fet econòmic sobre comerç, innovació o polítiques actives d’ocupació que han donat bons resultats, però mai es va fer amb la indústria.
Des de l’àrea de Promoció Econòmica, tenim molt clar que aquest pla és imprescindible. Quan analitzem la taxa d’atur de Terrassa i diem que sempre és superior a la de poblacions similars, estem dient una veritat que cal ser explicada per situar en l’imaginari col·lectiu les seves causes. Als anys 90, Terrassa es va convertir en una ciutat amb molts atractius on per exemple, a banda de les bones comunicacions, un pis podia valdre menys de la meitat que a Barcelona o en qualsevol cas molt més barat que a les ciutats que ens envolten i on la conseqüència ha estat que el creixement demogràfic (volgut políticament en el seu moment) ha estat a base de l’atracció de població humil i molt sensible als daltabaixos de l’economia; en destaquen la població estrangera amb un 22% del total de la taxa d’aturats egarencs, els majors de 45 anys (51%), els que tenen un baix nivell d’estudis (81%) i on fins a un 31% provenen del món de la construcció (15% mà d’obra i 16% gestió immobiliària). Per tant, demografia pròpia i especialitat productiva (a Terrassa fins a un 16% dels treballadors van ser de la construcció) ens expliquen, en part, el perquè del plus d’atur.
Cal que hi donem la volta i cal fer-ho posant la vista en el futur i protegint els treballadors de Terrassa de futures crisis econòmiques. És en aquest marc on cal situar el pla industrial que neix amb voluntat de consens socioeconòmic i polític (fins a quatre exposicions amb debat s’han fet abans de dur-lo al ple). Es tracta d’una arrencada lenta premeditada que pretén ser segura, i que descansa sobre una concertació amb els agents i amb els partits que considerem clau perquè el pla pugui reeixir i els terrassencs beneficiar-se’n; un exemple de política del pacte.
Optar pel creixement demogràfic o pel ram de la construcció va ser una aposta (per acció o per omissió) política en el seu moment, i explorar-ne ara les activitats econòmiques sobre les quals haurà de gravitar la futura indústria és la primera opció política nostra i el primer pas. Amb aquest pla estem en la primera fase d’un altre molt més detallat; és el punt de partida genèric, que en els propers dies d’abans de vacances es completarà amb propostes d’actuacions concretes en matèria de polígons industrials, calendari d’actuacions i dotacions econòmiques. Volgudament des d’aquesta tinença d’alcaldia es volen fer passes segures que comencin a generar allò que pot fer una administració local per incidir en la generació de riquesa; dotar el sistema econòmic de confiança i credibilitat i això només ho podrem fer amb rigor, un rigor que comença necessàriament per saber quin és el camí a seguir per obvi que pugui semblar.
