De forma ovalada i gruixuda és una fruita tropical d´uns 30 centímetres de llarg. La seva polpa és acidulada i aromàtica i acostuma a tenir un color groc o blanquinós.
És un aliment que combina molt bé amb alguns sabors salats, per això és un ingredient fonamental a la gastronomia oriental. El porc i l´ànec són dues de les carns amb les quals s´avé perquè realça els gustos dels plats. Però és evident que és molt més recomanable menjar-la al natural per apreciar les seves qualitats i aprofitar les seves propietats nutricionals.
Originària d´Amèrica del Sud, és dolça, astringent i un pèl àcida. És fàcil de menjar i el seu consum s´ajusta a qualsevol etapa de la vida. Això sí, és molt fràgil i sensible als canvis bruscs de temperatura. S´aconsella conservar-la en un lloc fresc i sec, mai a la nevera, perquè es fa malbé a temperatures inferiors als 7ºC.
Molt hidratant i saciant
La pinya té propietats antiinflamatòries i antiedèmiques. El seu contingut en bromelina (un enzim que facilita la digestió) ajuda a digerir les proteïnes i per això no és gens indigesta. Està indicada en casos d´insolació perquè un 85% és aigua i té un alt índex hídric.
És rica en vitamines “B”, “C” i “A” tot i que, per conservar les seves qualitats nutricionals, s´ha de menjar de seguida. Un cop tallada i pelada s´ha de consumir de manera immediata. Ara bé, en aquest estat es pot guardar a la nevera coberta amb un film transparent. Val a dir que també conté vitamina B6, que té un paper important en la producció de glòbuls vermells.
Una fruita 100% tropical
El seu contingut en fibra fa que tingui propietats laxants, cosa que minimitza l´estrenyiment. Però també ajuda a reduir el nivell de colesterol i a controlar la glucèmia en els diabètics.
Ara bé, conté àcid oxàlic que es pot convertir en sals en contacte amb minerals, com el calci, i formar oxalat càlcic, per la qual cosa el seu consum s´ha de reduir si es pateix de càlculs renals ja que podria agreujar la malaltia.
La pinya és originària del Brasil, el país on la van trobar els colonitzadors espanyols i portuguesos. És el fruit de la planta coneguda com “ananàs”, el nom que encara ara conserven els lusitans per anomenar-la. A hores d´ara els principals països productors són Xina, Estats Units, Brasil, Tailàndia, Filipines, Costa Rica i Mèxic.
Conserves en almívar i sucs
Pertany a la família de les bromeliàcies, que comprèn unes 1.400 espècies, quasi totes de fulla perenne i amb flors que són molt cridaneres. La major part de la producció mundial es destina a la indústria conservera per obtenir pinya en almívar i un elevat percentatge, a l´obtenció de sucs. És una planta herbàcia que supera el metre d´alçada que, quan es desenvolupa, forma una tija curta i gruixuda d´uns 25 centímetres, de la qual surt el teixit necessari per formar les fulles.
Com podem saber…
►Si és madura. Els fruiters ho saben bé perquè només cal tibar un parell de fulles de la part superior. Si surten amb facilitat, està en el seu punt de maduració. A més han de passar del color verd a l´ataronjat, tot i que la pinya sigui verda. També ha de fer una olor dolça.
►Com es pela. Abans de res heu d´agafar una taula de fusta i un ganivet esmolat. Col·loqueu-hi la pinya, talleu els extrems de dalt i de baix i la deixeu en un plat que sigui una mica fondo perquè regalimi el suc. A partir d´aquí, i en funció de la presentació, tallarem el tronc central.
►De quina manera es talla. La presentació habitual és trossejar la peça en rodanxes de poc més d´un centímetre. Per extraure´n el tronc es pot fer abans amb un aparell, o bé una a una amb un motlle de fer galetes. Es pot consumir fresca, sola, en macedònia, en suc o en almívar.