És a dir, el de buidar la democràcia, saltant per damunt de la sobirania dels ciutadans (que no és la mateixa dels polítics) i del vell pacte social que deia una cosa claríssima: volíem, volem, majoritàriament, una societat justa i decent. No revolucionària ni bolivariana, simplement justa i decent, que no és pas poc. Però aquestes dues coses fan molta nosa al gran capital, amb la complicitat dels governs europeus i de gran part de la política europea. És l’altre "procés", que no és de joguina com el català, sinó que té les coses clares, compta amb recursos i domina l’opinió pública i la majoria dels mitjans de comunicació: el buidatge sistemàtic de la democràcia i del benestar. El gran símbol d’aquest "procés" és el TTIP. Greenpeace acaba de filtrar a Alemanya un grapat dels "textos secrets" d’aquest gran tractat comercial entre la Unió Europea i els Estats Units: és l’estafa definitiva, i lògicament l’han de negociar en rigorós secret. Greenpeace ens acaba de fer un gran favor, com ens el fan els pocs mitjans que van publicant alguna cosa i els pocs partits que s’oposen frontalment al brutal objectiu final del TTIP. Un nou ordre econòmic, per damunt dels estats, que ens volen fer creure que generarà riquesa i que serà, realment, la bomba atòmica definitiva: la consagració de la victòria dels grans poders financers i de la submissió de la política. Als ciutadans, per suposat, que els bombin. Ja s’aniran resignant a la nova etapa d’esplendor econòmica que ens espera: tota la pasta a Panamà i similars, als arbitratges, als acords secrets, i la resta a fer retallades fins al dia del judici final, fins que no quedi res de res de tot el que significava l’Europa del benestar. Aquesta és la jugada que remata el "procés" iniciat fa uns trenta anys. I, mentre aquí ens entretenen jugant a nines, a unes noves eleccions que no porten enlloc, la política de ve- ritat va d’una altra cosa. Com una fletxa, per cert, directa cap a la diana.
