La revolució industrial va provocar un canvi considerable en la vida quotidiana de tota la població. El pas de la societat agrària a la industrial va representar per les dones deixar de treballar en un àmbit estrictament privat -el de la llar, el petit taller o manufactura o les terres de la família- per entrar a les fàbriques on era més fàcil i possible accedir a una socialització sindical i cultural. El creixement produït a ciutats industrials com Terrassa comportà que moltes noies arribessin a la recerca de noves oportunitats laborals.
Però el discurs ideològic sobre les dones es fonamentava en el concepte de domesticitat com a principal horitzó de realització femenina. Casar-se i convertir-se en mare eren les expectatives màximes proposades per les pautes culturals de l’època.
Quatre districtres, quatre llibres
Analitzarem el padró d’habitants de 1900 que és el resultat del recompte de la població terrassenca entre 1897 i 1899. La ciutat estava formada per quatre districtes i el padró està conformat per quatre llibres, un per cada districte. Dit padró ens aporta molt poca informació: només el nom i cognoms, l’edat i el carrer i número de casa on vivia cada persona. Camps tan importants com la relació parental entre els diferents membres de les unitats familiars, les localitats de procedència -o de naixement-, les professions que exercien, si eren contribuents o no, o si sabien llegir i escriure apareixen buits. Aquestes mancances impedeixen un estudi en profunditat sobre la població terrassenca. Però la quantificació d’aquests habitants -en el nostre cas de les dones i nenes- ens permet disposar d’una radiografia, fins ara inèdita, de les famílies terrassenques.
Segons el mostreig d’un terç del total del padró format per 2072 unitats familiars escollides amb la condició que hi hagués com a mínim una dona o nena hem trobat que 1.118 eren formades per una dona sola (fet que representa el 53,95% del total); 256 per dos membres (12,35%); 240 per tres membres (11,58%); 198 de quatre membres (9,55%); 129 de cinc membres (6,22%); 70 de sis (3,37%); 39 de set (1,88%); 13 de vuit (0,62%); 6 de nou (0,28%) i 3 de deu (0,14%). En aquest mostreig no ha aparegut cap unitat familiar formada per més de deu persones. La reducció del número de fills per dona es feia evident i va ser un fet que transformà, substancialment, la imatge de la familia catalana.
D’aquest miler de dones que vivien soles 12 eren menors de catorze anys i 79 més grans de seixanta-cinc; considerarem que aquestes no eren actives laboralment (encara que sabem que hi havia nenes treballant a les fabriques, malgrat ser obligatòria l’escolarització i que el Retiro Obrero no es va aprovar fins el 1919, fet que obligava a treballar fins la mort o a sobreviure els darrers anys de vida dels possibles estalvis, d’ajuts de mutualitats gremials o obreres, de l’església o de familiars i veïns, o bé formant part del padró de pobres i accedint a ajuts municipals). Aquestes dones entre els 15 i els 65 anys que podien viure -o malviure- soles eren 1.027. En el mostreig hem trobat també 137 dones caps de família i, només, a 84 vivint en parella.
Les dones caps de família tenien al seu càrrec fills, néts o pares -com que, generalment, era el pare qui constava com a cap de casa només s’ha quantificat quan, explícitament, era la dona qui constava com a cap-; trobem una parella on la dona és la cap -per ser propietària de la casa, possiblement-; en trobem que vivien amb germans -situació idèntica a viure amb el pare i no quantificada-, amb germanes o altres familiars i, d’altres, amb persones amb les quals no s’ha pogut determinar si hi havia algun tipus de parentiu o bé relacions comercials com podien ser el servei domèstic, els aprenents, els mossos de la casa o persones rellogades; també apareixen comunitats formades per quatre o cinc dones i una formada per dones i nenes.
Feina dura a casa
No podem esbrinar l’estat civil ni els oficis remunerats d’aquestes dones a causa de les mancances abans esmentades del padró; però, sí que sabem que les dones han estat, històricament, les responsables del bon funcionament de la llar i no podem deixar de recordar que la manca d’energia i d’aigua corrent convertia les feines domèstiques com cuinar, rentar o planxar, en tasques de gran duresa física; la urbanització, a més, obligà les dones a satisfer les necessitats de proveïment d’aliments més enllà de l’àmbit familiar, és a dir, a botigues o mercats que es convertien en nous espais de sociabilitat. Independentment del número de membres de cada unitat familiar, l’administració de la llar i la cura de la família representava un treball no remunerat i feixuc, però imprescindible per al funcionament quotidià de la població.
En l’àmbit públic les dones catalanes i terrassenques de classe treballadora desenvoluparen estratègies de resistència i van participar en moviments socials en els quals tingueren un protagonisme destacat. Va ser freqüent l’acció col·lectiva femenina en conflictes relacionats amb l’escassetat d’aliments, l’increment dels preus dels productes bàsics i, en general, amb tot allò que signifiqués un empitjorament de les condicions de vida de la classe treballadora. I algunes dones burgeses es van fer un espai en els àmbits de la cultura i la política, fins aleshores monopolitzats pels homes, des d’aquests dos terrenys algunes van contribuir a millorar la imatge social de la dona i van lluitar per defensar els seus drets socials i laborals.
PER SABER-NE MÉS
Censo de habitantes de Tarrasa por orden alfabético. Ajuntament de Terrassa, 1897-1900.
NASH, Mary. Les dones fan història. Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Dona, s/d.
NASH, Mary. Dona i Família a la Catalunya contemporània. Generalitat de Catalunya. Institut Català de la Dona, s/d.
L’autora és historiadora i pertany al Grup d’Història del Parlamentarisme de la UAB
