Emprant termes mariners del fins ara president Mas -serveixi de petit homenatge- podem dir que hem salvat l’últim escull per no enfonsar-nos quan ja ens vèiem amb l’aigua al coll; cal dir que l’arriscada maniobra, a més de perillosa, ha estat cruenta, ja que en ella s’ha perdut l’agosarat capità nàutic, o potser s’ha immolat per la causa. Ens queda el vaixell que ens ha de portar a Ítaca, però a la mar regna una espessa boira i el casc està esquerdissat.
Una esquerda ja és d’origen, com haver sobrevalorat el plebiscit, quan el "sí" no arribava a la meitat dels votants, per tant era difícil que els països que ens estaven observant, entre ells Espanya, hi donessin més valor del que preteníem. Altres esquerdes han estat els tres mesos de reunions entre els dirigents de Junts pel Sí i els representants de la CUP en què, tot i gallardejar de transparència, ningú coneix els acords que han pres i que poden condicionar el futur, a part del final feliç, cal esmentar que s’ha nomenat un president que no s’ha presentat a l’elecció i que, fins dissabte, era gairebé un desconegut.
Oblidant aquestes esquerdes, el nou president, Carles Puigdemont, en la seva presentació, ha donat bones sensacions, ha semblat una persona propera, culta, intel·ligent, efectiva i afectiva; no obstant això, és difícil que en el termini de divuit mesos pugui portar a terme el seu compromís, igual de dificultós ho tenia l’anterior president.
Cal entendre que, si ja és quasi impossible la seva missió de portar la independència a Catalunya, enfrontant-se als principals partits que fins ara han governat a Espanya, haurà d’anar sortejant les fletxes que per un costat li estarà enviant la "Brunete mediática" i, per l’altre, haurà de suportar l’estricte control de la guàrdia moscovita de la CUP.
Mentre la complicada maniobra que han fet els polítics catalans ha donat el resultat plausible de tenir president dins del temps legal, el president Rajoy encara està esperant qui el salvi.
No puc, ni vull, evitar en aquests moments tenir un record pel president Mas, que ha estat qui més ha lluitat per portar la independència a Catalunya i ha baixat del vaixell abans d’hora. És possible que algun dia ressusciti en la política després de tants entrebancs que ha sofert.
Comencem un any interessant, ens esperen esdeveniments impredictibles.
