Jesús Valenzuela és un jove de 35 anys de Can Parellada que sap ficar-se el públic a la butxaca en els grans espectacles d´esports extrems, curses de BMX, mountain bike o freestyle motocross. El seu domini del micròfon ha fet que avui sigui dels pocs “speakers” professionals que hi ha d´aquests esports. L´estrella americana Travis Pastrana s´ha fixat en ell i l´ha fitxat.
D´on li ve aquesta facilitat per estar-se hores i hores amb un micròfon i posar veu als campionats d´esports extrems davant milers de persones?
Faig d´”speaker” (una barreja de presentador, animador de grades, comentarista….), perquè m´agrada i m´ho passo molt bé. Aquesta feina em va arribar per casualitat en un món que conec molt bé. Tot va començar quan corria en BMX al circuit de Terrassa. El dia abans de la carrera vaig tenir una caiguda tonta que em va deixar fora de la competició. I tot i tenir la cama inflamada vaig dir que aniria a la cursa i em vaig oferir a fer-los un cop de mà. Em van dir: “No tenim ´speaker´. Vols agafar el micro?”. I els vaig dir que sí. Al públic, li va agradar i em van anar sortint curses.
A què es dedicava abans?
Estudiava a l´institut i treballava de publicista. Després de les primeres locucions als estadis em vaig estranyar molt que promotors em preguntessin quant cobrava. Això em va animar a dedicar-m´hi professionalment. Han transcorregut 15 anys d´aquell primer dia i faig exclusivament d´”speaker”.
I com va fer el salt a les competicions nacionals de freestyle motocross? També pel boca-orella?
Va ser perquè va anar corrent la veu. Durant dos anys vaig fer la locució de proves de BMX, l´esport que practicava, i algunes de BTT. Fins que em van conèixer els pilots Edgar Torronteras i José Miralles, de freestyle motocross, i em van dir que algun dia m´avisarien. La gran ocasió va sorgir a Màlaga. Els va fallar l´”speaker” que tenien i en cinc hores estava a la plaça de toros d´Estepona cobrint la feina i narrant el meu primer esdeveniment multitudinari de freestyle!
I ara fa el salt internacional amb una estrella americana de freestyle motocross. Quina sort, no?
Estic molt il·lusionat. Jo comparo Travis Pastrana, campió mundial de freestyle, amb esportistes de la talla de Pau Gasol o Marc Màrquez. Mai havia vingut a Espanya amb el seu espectacle Nitro Circus i la meva sorpresa és que s´hagi fixat en mi i m´hagi fet el seu “speaker” oficial aquí i a Sudamèrica.
Com és aquest espectacle?
És un muntatge esportiu brutal que arrossega un gran públic. El major espectacle d´esports extrems del planeta, diuen. Els pilots salten en motos, bicicletes, banyeres, sofàs…, es llancen per unes grans rampes. Fan vibrar la gent. Vaig debutar el 26 de juny amb el meu primer Nitro Circus a Madrid i aviat sortirem de gira.
Com ha de ser la feina d´un bon “speaker”?
Això és una cosa que es porta a dins. Has de conèixer bé l´esport i has de posar-hi ganes i il·lusió, viure la competició amb la mateixa passió que la gent. Però sobretot tenir molta energia. Quan surto a la pista ho visc com si estigués assegut a la grada. Només has d´encendre la flama i l´animació esclata.
Més difícil deu ser mantenir aquesta flama encesa, no?
Amb el temps vas aprenent tècniques i trucs perquè l´animació no decaigui. Sentir la teva veu per megafonia i portar el control de cinc mil o deu mil persones a les grades, veure com s´aixequen i fan l´onada… és emocionant.
També ha de saber quan intervenir i quan estar en silenci…
Sí, sí. També he après que un bon “speaker” no ha d´inquietar el públic ni estar tot el temps parlant. Ha de deixar que estigui tranquil i relaxat, pendent del que fa el pilot i quan aquest acaba la prova seguir transmetent l´emoció de l´esdeveniment. El secret està a saber comunicar i seguir un ritme fluid i dinàmic.
Com són els pilots famosos darrera de la pista?
Hi ha esdeveniments que duren tot un cap de setmana i convius amb els pilots dins i fora de la pista. Això ha fet que tingui bons amics com Edgar Torronteras i José Miralles, amb qui fins i tot vaig fer una entrevista molt boja al pilot Marc Màrquez que va tenir moltes descàrregues a Youtube.
Tenen moltes manies?
Alguns resen abans de saltar amb la moto perquè s´hi juguen la vida. Fan acrobàcies, salts de 22 metres de distància o quinze d´altura amb la moto al revés, sense mans… El risc és molt alt.
Deu veure moltes caigudes…
En veus algunes que no t´agraden però són part del joc. Quan veus un pilot que cau a terra, no es pot moure i se l´emporten en ambulància i has de seguir animant el públic és un paper complicat.
Li agradaria ser “speaker” d´altres esports?
I tant! Precisament aquests dies estic tractant de tancar un acord amb un equip de bàsquet de la Lliga ACB. Ja ho veurem!
