El sant Pare ha convocat un any jubilar extraordinari de la misericòrdia, mitjançant la butlla "Misericordiae vultus", en català "El rostre de la misericòrdia". Començarà el 8 de desembre vinent i durarà fins al 20 de novembre del 2016, festivitat de Jesucrist, rei de l’univers.
El jubileu, en la tradició d’Israel, s’esdevenia cada cinquanta anys, o sia després de set setmanes d’anys, això és quaranta-nou anys, l’any següent era any jubilar, després set setmanes més d’anys i tornem-hi. L’Església catòlica proclama anys jubilars els aniversaris rodons del naixement de Jesucrist o de la seva mort en creu. Però també el Papa pot determinar altres anys jubilars per motius diversos. En aquest cas per acollir i celebrar amb agraïment la misericòrdia radical de Déu.
"Jubileu" vol dir període d’alegria amb motiu d’una situació favorable: cessar de treballar, l’aniversari d’un determinat esdeveniment. "Misericòrdia" és una profunda pietat o compassió que impulsa a perdonar i a socórrer.
Els jubileus van acompanyats de la possibilitat de guanyar-se la indulgència de Déu entesa com a remissió atorgada per l’Església de les penes temporals degudes als pecats (Catecisme de l’Església catòlica 1.471). La quantificació de la indulgència es fa en la remissió de dies de purgatori, tots, plenària, o un cert nombre, parcial. Hom la pot obtenir satisfent algunes condicions: confessar els pecats, combregar i realitzar unes determinades accions o resant unes determinades oracions. La qüestió és tan important i controvertida que esdevé l’esca de la reforma protestant (Wittenbreg, 31 d’octubre del 1517).
La present butlla aporta algunes novetats. Simplement les exposo sense fer-ne cap valoració.
1r. "Guanyar el jubileu."
En cap moment el Papa parla de "guanyar el jubileu". Parla de "celebrar" el jubileu (3), de guarir les ferides de les perifèries existencials (15), de reflexionar sobre les obres de misericòrdia corporals i espirituals (15), de viure amb fe el jubileu (16), viure’l intensament (22); el lliga amb la indulgència (22) i ens demana que ens deixem sorprendre per Déu (25).
2n. Parla d’indulgència sempre en singular.
En cap moment apareix l’expressió "indulgències". En el número 22 de la butlla hi ha tota una doctrina de la indulgència. Hi diu textualment que "Déu està sempre disponible al perdó i mai es cansa d’oferir-lo de manera sempre nova i inesperada (…)". "Mentre percebem la potència de la gràcia que ens transforma, experimentem també la força del pecat que ens condiciona. Malgrat el perdó, portem en la nostra vida les contradiccions que són conseqüència dels nostres pecats." En el sagrament de la Reconciliació Déu perdona els pecats, que realment queden cancel·lats; i no obstant això l’empremta negativa que els pecats deixen en els nostres comportaments i en els nostres pensaments roman. La misericòrdia de Déu és fins i tot més forta que això. Ella es transforma en indulgència del Pare que a través de l’Esposa de Crist arriba al pecador perdonat i l’allibera de tot residu, conseqüència del pecat, habilitant a obrar amb caritat, a créixer en l’amor més aviat que a recaure en el pecat.
És tasca personal i eclesial que meditem aquestes novetats i en traguem conseqüències. Acabo amb la citació textual de la darrera frase del número 22, ja citat extensament, de la butlla: "Visquem intensament el Jubileu demanant al Pare el perdó dels pecats i la dispensació de la seva indulgència misericordiosa".
Donem gràcies a Déu.
L’autor és arxiprest
