Rubí és una ciutat del Vallès Occidental, situada a 11 quilòmetres de Terrassa i a 23 de Barcelona, i constitueix un punt estratègic en relació a la xarxa viària i amb una indústria moderna en creixement. La seva població a mitjan segle XX era d’uns 10.000 habitants, mentre que actualment ha superat la barrera dels 75.000 habitants (més informació a la pàgina 4).
El notable creixement en el nombre d’indústries i empreses que ha experimentat durant molts anys Rubí l’ha definit com una ciutat fonamentalment industrial que s’ha anant especialitzant, a través d’una àmplia gamma de sectors, com els de la indústria química i productes farmacèutics, el metall, l’automoció o el tèxtil, entre altres. Aquesta circumstància ha suposat també un augment del sector dels serveis en relació a l’atenció de les necessitats de la població.
Si no sou de Rubí, sapigueu que aquesta és una ciutat acollidora i que la seva gent és molt propera i amable. Alguns del edificis més emblemàtics són Rubí Desenvolupament -dedicat de forma especial a les activitats econòmiques i comercials-; la Masia de Can Serra, on hi ha l’Oficina de Serveis a l’Empresa, l’OSE; o la Sala Teatre Municipal; el Castell Ecomuseu Urbà (la imatge del qual la trobareu a la part superior de les pàgines d’aquest Dtdossier), on hi ha una exposició permanent de la història de la ciutat.
Altres indrets emblemàtics de Rubí són la Torre Bassas, l’edifici modernista on hi ha l’equipament per als joves; el Celler, convertit en nou equipament cultural des del 2014; l’Ateneu, l’espai de les entitats; o el Centre Cívic del Pinar La Cruïlla, entre d’altres.
Quant al seu territori, la ciutat de Rubí s’estructura en un nucli principal de teixit compacte, molt dens, i per un altre cantó, amb una gran extensió d’urbanitzacions que suposen més del doble de la superfície de la zona urbana, com es pot apreciar en la foto central d’aquesta mateixa pàgina.
Les urbanitzacions
El cert és que la continuïtat de les urbanitzacions de Rubí és pràcticament la més gran de tota Catalunya. Des de l’any 1970, a Rubí s’ha anat produint un fort creixement de sòl industrial i sòl residencial, la qual cosa ha anat incrementant la mobilitat i el nombre d’habitants, que en a penes trenta anys va passar dels 9.000 als 51.000. En primer lloc, a partir d’un creixement intensiu del casc urbà, paral·lel a la implantació perifèrica d’un important nombre de polígons industrials. I, més endavant, amb una urbanització dispersa reflectida en el conjunt de nuclis d’habitatges més o menys deficitàris d’infraestructures i equipaments públics.
Els valors del creixement de Rubí són certament molt alts i responen a diferents moments i activitats. Així, segons dades del Govern espanyol, del 1970 al 1980 el creixement va ser de 17,8 hectàrees per any. No hi havia una activitat principal clara: els increments es van produir a la indústria (38%), en actuacions unitàries (4%), en teixit compacte al casc urbà (32%) i a les urbanitzaciones (26%).
En canvi, des de 1980 fins a 1994, el creixement va ser de 20,3 hectàrees de promig anual. L’increment principal es va produir a les urbanitzacions (56%) i a la indústria (40%). I del 1994 al 2004, el creixement es va moderar i va ser de 15,1 hectàrees l’any. L’increment més gran va ser a l’indústria (45%). Llavors, no hi va haver ampliacions notables al casc urbà, però sí es van substituir moltes velles edificacions.
Un total d‘onze polígons
Rubí concentra una superfície industrial d’unes 400 hectàrees, segons recollia l’any 2014 el Pla Director de Polígons d’Activitat Econòmica de la ciutat, i es troba repartida en onze polígons, el que ve a representar el 7% del conjunt del sòl industrial de la comarca. D’altra banda, Rubí en els últims anys s’ha enfrontat a “un conjunt de reptes que impliquen la generació de més ocupació, la dinamització de l’activitat econòmica i l’impuls dels seus espais industrials, com a pols de centralitat econòmica del municipi”, indicava l’esmentat pla. La crisi econòmica ha comportat una pèrdua d’empreses, així com “la destrucció de llocs de treball: 309 comptes de cotització i més de 3.500 llocs de feina, especialment en el sector industrial, que ha perdut fins a 1.635 persones ocupades”. Així, el Pla Director de Polígons de Rubí establia que cal reimpulsar l’activitat millorant l’entorn, afavorir la millora de la competitivitat de les empreses, adequar els polígons d’activitat econòmica, atraure nova activitat i garantir l’ocupabilitat a Rubí. Les primeres accions del pla director han comportat unes inversions als polígons xifrades en més de dos milions d’euros, segons l’alcaldessa de Rubí, Ana María Martínez.
