Ja fa tres anys que l’impost a les plusvàlues va canviar la manera de calcular-se. El 8 de novembre del 2021 es va aprovar el Reial decret llei sobre la recaptació d’aquest tribut municipal, que es paga per l’increment del valor del sòl quan hi ha una venda, herència o donació d’un immoble. Amb la nova normativa, els municipis catalans han reduït notablement la recaptació. De fet, a Rubí s’ha passat d’ingressar 6,4 milions (2019) a 5,1 milions (2023). L’ens local ha passat de recaptar 83 euros per persona a desinflar-se fins als 64 euros per habitant.
Són dades que es desprenen l’Observatori de Finances Locals que ha impulsat l’ACM. Una eina elaborada per Polis, –una empresa del Grup Edicions de Premsa Local, grup editor de Nació– que té per objectiu posar en relleu i amb dades la situació financera dels ens locals catalans per tal de divulgar i posar xifres a situacions concretes.
En conjunt, el canvi de model ha reduït notablement la capacitat fiscal dels municipis, ja que els ajuntaments catalans han deixat de recaptar 500 milions anuals amb l’impost a les plusvàlues, que ha passat de ser el segon tribut local que més recursos aportava a caure fins al quart lloc. Per exemple, a Sant Cugat del Vallès han vist reduït els seus ingressos en -166,6 euros per habitant, dels 14 milions anuals, el 2019, a tancar en negatiu el 2023 per haver de retornar liquidacions ja cobrades. També baixa molt a Castellbisbal (-109), Viladecavalls (-91).
