El ‘sí’ va guanyar la primera consulta popular de Matadepera, sobre el camp de golf. La victòria va ser molt ajustada, ja que només hi va haver una diferència de 47 vots entre el ‘sí’ (781) i el ‘no’ (734). L’escassa diferència en la victòria del ‘sí’ respecte al ‘no’ no ha deixat indiferent la població matadeperenca.
Mentre que els partidaris del camp de golf consideren que la diferència és mínima com per realitzar el canvi, els que visualitzen nous usos pel terreny creuen que s’ha de respectar aquesta majoria, per petita que sigui. El tema està sobre la taula, i els dubtes també. El futur del camp de golf es decidirà al consistori i es començarà a debatre a partir de dilluns vinent. Tot i això, el debat ja està actiu.
D’aquesta manera, Carlos Iribarren, president del Club de Golf de Matadepera creu que “no val la pena dividir i confrontar el poble per un tema com aquest”. El president del club de golf, veu la possibilitat de “conjugar les dues postures”: “Potser l’empat suggereix treballar en aquest sentit, però, en cap cas, hi ha legitimació per tancar el Golf”.
El veí Pere Arch considera que “hi ha hagut una diferència tan mínima que no és una diferència que doni peu a prendre decisions per canviar gaire les coses“. El veí matadeperenc considera que, tant si la victòria hagués sigut del no com del sí, la diferència no és prou contundent.
En canvi, l’alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, remarca que “no es tracta d’un empat”: “Ha sigut una victòria del sí. No és una victòria contundent, ha sigut molt ajustada. Ara, entrem en una fase de reflexió de resultats. Hem de parlar sobre com enfoquem la lectura d’aquest resultat i haurem de prendre determinacions”. L’alcalde de Matadepera recorda que el seu “gran objectiu” en presentar la candidatura era “intentar tallar aquelles despeses supèrflues que teníem” i, una de les principals era el camp de golf. Montagut ha assegurat que seguiran treballant perquè l’equipament sigui el menys deficitari possible. “Si és un canvi, mirarem com ho fem, i si és un ús compartit, que sigui de la manera que menys calés costi a les arques municipals” ha conclòs.
Per la seva banda, Dolors Martí, regidora d’Educació, Formació i Ocupació, reconeix que es tracta d’una decisió complicada: “No es pot continuar amb la despesa que suposa el camp de golf per a l’Ajuntament. S’ha de respectar el 48% de la gent que estava d’acord amb no continuar, però és complicat. Ha guanyat el sí”. La regidora explica la necessitat d’aquesta transició i la poca viabilitat econòmica del camp de golf: “Hi ha un estudi de costos, que es va demanar des de l’antic consistori, en el qual les conclusions deien que, tant de forma provada com de forma municipal, aquest camp de golf no és sostenible“. La regidora creu que s’ha d’obrir perquè tothom pugui gaudir-lo i renaturalitzar-lo perquè no tingui despeses d’aigua per a l’Ajuntament.
Tot i això, des d’alguns grups parlamentaris ho tenen clar. Aquest és el cas d’Anna Piñol, d’ERC, qui afirma que “s’ha imposat el ‘sí'”. “Haurem de valorar-ho a nivell de govern per veure què comporta. Ara és d’hora, però haurem de veure quins són els següents passos” reconeix Piñol. “Nosaltres estem convençuts que si fossin cinquanta vots a favor del ‘no’, això comportaria una pressió molt forta cap al govern per imposar una licitació i aconseguir mantenir el golf. En tenim la certesa. Aleshores, nosaltres considerem que ha guanyat legítimament el sí i, per tant, la nostra posició serà mantenir aquest sí al canvi d’usos i començar a fer els primers passos perquè sigui efectiu, però no ho decidim nosaltres sols. Hem de veure què decideixen la resta de forces polítiques” resumeix.
Així mateix, Joan Comasòlivas, impulsor de la proposta de l’eco-museu indica que els camps de golf no són propis del nostre clima i assegura que “això serà perjudicial”. Comasòlivas explica que hi ha una mitjana de vint usuaris habituals del camp de golf i que, per tant, es tracta d’un recinte insostenible amb una instal·lació obsoleta. Joan Cornasòlivas explica que els impulsors de les propostes per la nova utilitat del camp de golf han “buscat sinèrgies” per un “bé comú”, ja que “les propostes no són incompatibles, sinó complementàries”. Joan Cornasòlivas explica que el camp de golf es manté amb tractaments químics perjudicials per al medi ambient, la flora i la fauna.
Queixes per una jornada electoral amb cues i errors
La jornada electoral va ser llarga. El tancament de l’urna estava previst a les 21.00 hores, però no va ser fins al voltant de les 22.45 hores. El recompte de vots també es va allargar, ja que, com que no va quadrar el nombre de vots, es va haver de repetir el recompte. Finalment, a les 00.55 hores de l’endemà, es van determinar les dades definitives. El procés electoral no va tenir grans incidències, però les cues van ser-hi presents durant tot el dia. Per anar a votar, s’havia de fer cua entre 25 minuts i una hora i mitja depenent de l’horari electoral. Segons Pere Arch, veí del municipi, hi va haver persones que van marxar sense votar, ja que “no tothom disposa de dues o tres hores per votar en un dia laborable”.
La incidència va venir determinada per la manca de meses electorals i urnes, ja que només es disposava d’una sola urna per a tota la votació. L’organització ha estat molt criticada per la ciutadania i l’oposició. Per exemple, Carlos Iribarren, president del Club de Golf de Matadepera, va destacar que la pregunta era “confosa” i “no estava ben feta”. Iribarren cataloga l’execució com a “desastrosa”. “Des dels grups polítics sembla que ja s’havia avisat que amb una mesa electoral no n’hi hauria prou. A més, fer la votació en un emplaçament de difícil accés i aparcament, amb només una taula i una pregunta confosa, sembla que estigués orientat a què la gent del centre, potser més contraris al Golf ho tingués més bé per anar a votar que la gent de les urbanitzacions” assegura el president.
També Miquel Vilallonga, vocal de l’Associació Sènior de Golf de Matadepera, considera que hi ha hagut una mala organització. Vilallonga expressa que les dificultats pel que fa a l’urna, ja havien estat advertides en reunions anteriors: “Una persona de l’oposició va dir que, amb un minut per votant, en una hora podrien votar 60 persones. En 12 hores, 720, no? Podia passar que la voluntat de la gent superés aquest número, i així ha sigut”.
Per la seva banda, l‘alcalde de Matadepera, Guillem Montagut, ha explicat el motiu pel qual només es va col·locar una urna: “Jo sempre havia demanat dues o tres urnes. Se’ns deia que era una despesa econòmica molt important. A més, la informació que teníem de la Generalitat deia que les consultes populars mai arribaven al 10% de participació. Per tant, es va optar per una sola urna”.
L’alcalde ha reconegut l’error comès, però ha volgut evidenciar que hi va haver la voluntat de rectificar l’error i no es va poder arribar a un consens: “Acceptem les crítiques que se’ns han fet referents al fet que només hi hagués una sola urna, acceptem la resta de crítiques que han pogut vindre. El que no acceptem és que, des de primera hora, no s’hagi intentat posar solució al problema que ja vam veure a les 10 del matí. Els mateixos que ho estan criticant són els que van estar en contra de posar una segona taula o fins i tot una tercera”. L’alcalde explica que, com que es tracta d’una consulta no vinculant, se’ls permetia arribar a un consens per poder haver tingut una segona o tercera urna el mateix dia. S’hauria dividit el cens electoral i s’hagués facilitat la votació de la gent. Però, segons Montagut, “això es va parlar amb els apoderats i persones de control, i es va decidir no fer-ho perquè alguns haguessin impugnat la votació”.
