Els treballs arqueològics que duen a terme l’IPHES-CERCA i la Universitat de Barcelona al jaciment de la cova Simanya Gran, situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, han posat al descobert una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest de la cavitat en un descobriment que representa una de les escasses evidències d’art rupestre paleolític a l’interior d’una cova de Catalunya. Malgrat que no es disposa de datacions absolutes, les característiques tècniques i temàtiques del conjunt indiquen que correspon al període cultural conegut com a Magdalenià final; és a dir, d’entre fa 14.500 i 12.000 anys.
Aquesta és la principal conclusió del treball publicat a la revista científica internacional Journal of Archaeological Science Reports, en un treball liderat per Míriam Salas-Altès, investigadora predoctoral FPU de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i de l’IPHES-CERCA, en el qual hi han participat també Marcos García-Díez, de la Universidad Complutense de Madrid, Josep Maria Vergès, de l’IPHES-CERCA, Artur Cebrià, de la Universitat de Barcelona, María Soto, de la Universidad Autónoma de Madrid i Juan Ignacio Morales, de l’IPHES-CERCA.
Treballs al jaciment de Simanya // M. Guillén – IPHES / Diputació de Barcelona
Des de l’any 2019 s’han dut a terme diverses campanyes d’excavació arqueològica en diferents punts del complex Simanya (Sant Llorenç Savall), situat al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac, el qual inclou la cova del Triangle, la Simanya Petita, la Simanya Gran, la cova de la Canal, i la cova de l’Àngel. La cova Simanya Gran és la més gran, amb més de 300 metres de recorregut i, per la seva accessibilitat, ha estat una de les cavitats més visitades de Catalunya. Els treballs arqueològics a la Simanya Gran es van iniciar l’any 2020 després del descobriment de restes humanes neandertals pertanyents a almenys tres individus durant l’anàlisi de materials d’excavacions no regulades dels anys setanta.
Identifiquen una dona i dos nens neandertals a la cova Simanya
Els objectius principals d’aquestes excavacions eren confirmar la presència de registres del Plistocè, identificar el context original de les restes de Neandertal i explorar l’ús potencial de la cova en diferents períodes durant el Paleolític.
La Diputació de Barcelona duu a terme tasques de vigilància, protecció i conservació del jaciment, així com de seguretat per als visitants. En aquest sentit, instal·larà tanques per garantir que es pugui continuar accedint a la cova, que actualment està tancada al públic.
Una petita representació artística
El 20 de setembre de 2020, durant una visita al jaciment mentre es desenvolupava la campanya d’excavació, el Dr. Josep Maria Vergès va observar una sèrie de gravats i restes de pigment a les parets de la galeria oest que semblaven prehistòrics. Arrel d’aquest descobriment, l’any 2022 es va fer una prospecció visual sistemàtica de les parets i sostre de la cavitat per tal de documentar noves evidències gràfiques prehistòriques. Els treballs van donar els seus fruits.
Pigments al jaciment de Simanya / J.M. Vergès – Diputació de Barcelona
El reduït corpus gràfic està format per tres representacions diferents que es localitzen en un espai interior de la cavitat, totalment fosc i a escassos metres entre si. Una de les representacions està formada per 14 punts de menys d’1cm de diàmetre, pintats en pigment vermell i formant dues línies paral·leles; la segona representa quatre traços discontinus més o menys rectes que es creuen entre sí i gravats a dos metres i mig del terra actual; i la tercera mostra diverses línies paral·leles i pròximes entre si, coronades per un semicercle a la part superior esquerra. “Aquesta darrera figura gravada encaixa amb els signes claviformes típics de l’art paleolític europeu”, assenyalen des de la Diputació de Barcelona, que precisa que “malgrat que es tracta d’un conjunt d’art força reduït, el seu estudi ha evidenciat els vincles simbòlics i socio-culturals de llarga distància entre Simanya i diversos jaciments de la cornisa Cantàbrica i França. A més a més, el seu descobriment posa de relleu el paper que tindrà en els pròxims anys la investigació de l’art paleolític a la vessant mediterrània”.
