[Marc Béjar]
La presència d’amiant als pobles i ciutats de Catalunya és un problema transversal, amb implicacions en diferents àmbits de la societat: la gestió del fibrociment constitueix una qüestió de salut pública, laboral i mediambiental. Històricament, el Vallès Occidental ha estat un dels territoris que més ha reivindicat l’eliminació d’aquest material nociu. Demandes com la dels veïns de Badia s’han convertit en pràcticament cròniques.
Ara, el Govern català ha presentat el Cens actualitzat de Cobertes amb Fibrociment -amiant- a Catalunya. Una de les conclusions és que les dues cocapitals de comarca, Terrassa i Sabadell, concentren alts volums del material. Sabadell és la tercera ciutat catalana amb més tones d’aquest element, amb gairebé 11.000 -i més de 1.500 cobertes-, just per darrere de Terrassa, que en té 11.285, repartides en 1.164 cobertes. Només Barcelona, amb 17.716 tones, supera els municipis vallesans. Lleida amb 9.317,93 tones i Manresa amb 7.763,54 tones, completen el top-5.
Cap localitat vallesana lliure
Una altra de les conclusions és que no hi ha cap localitat de la nostra comarca que no tingui almenys una coberta de fibrociment. Matadepera, amb vuit, se situa a la cua. A l’altra cara de la moneda, més enllà de Sabadell i Terrassa, hi ha indrets com Rubí (634), Montcada i Reixac (474), Castellar (358), Santa Perpètua (319), Ripollet (308) o Sentmenat (306). Totes elles, zones marcades per un alt pes industrial. En el cas de Badia, en són 54, una xifra que s’ha de contextualitzar en les dimensions del municipi.
Les dades evidencien la magnitud del problema. A tot el país es comptabilitzen 122.460 teulades on hi ha fibrociment. La xifra suposa 40 quilòmetres quadrats de superfície i 700.000 tones. L’executiu català considera que la radiografia de la situació -que pot anar variant en funció de noves actualitzacions- ha de servir de guia en la lluita per l’erradicació de l’amiant, d’acord amb el Pla nacional per a l’erradicació de l’amiant 2023-2032.
Un material prohibit des del 2001
Segons el mapa, que ha elaborat l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) per encàrrec del Departament de Presidència, Foradada, Oliola, Ivorra i Abella de la Conca són els municipis catalans amb més quilos de fibrociment per habitant. El document permetrà a les localitats rastrejar allà on hi ha amiant, la instal·lació del qual es va prohibir l’any 2001, i accelerar la seva desinstal·lació.
L’amiant és un agent cancerigen demostrat per a les persones, utilitzat en grans quantitats la segona meitat del segle passat, especialment en la construcció i la indústria. Tot i que es va prohibir la seva utilització, encara es troba present en moltes infraestructures i equips, així com a component en altres tipus de materials i aplicacions.
L’alliberament de les fibres d’amiant presents en aquests materials pot provocar diferents tipus de malalties, com càncer, asbestosi i mesotelioma.
En l’entorn vallesà, Badia ha proclamat la seva aspiració de ser la primera ciutat d’Europa lliure d’amiant a finals de l’any 2025. A més, la Coordinadora del Moviment Veïnal del Vallès, reclama al Govern i als ajuntaments que accelerin el procés per retirar l’amiant dels edificis públics i privats. El col·lectiu ha denunciat aquest dimecres el retard en el cens que hauria de determinar on es troben les peces de fibrociment en cada localitat, que hauria d’haver estat acabat l’any passat. De la mateixa manera, exigeixen a les administracions un full de ruta clar per actuar i eliminar els elements que continguin aquest material, que asseguren que segons l’OMS ha provocat la mort de 100.000 persones per càncer de pulmó.
