L’estudiant de màster de la UAB David Caelles ha dissenyat, construït i finançat la primera parella de gegantes no heterosexuals de Catalunya, que es va presentar a Solsona. Ho ha fet per crear “referents de gegantes més enllà de l’índole patriarcal, heterosexual i cisgènere” i per mostrar “persones i col·lectius normalment exclosos de la cultura popular i del fet geganter”. El projecte va rebre el reconeixement de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB com un dels millors treballs de final de grau (TFG) amb perspectiva de gènere, en la darrera convocatòria del premi.
El projecte de David Caelles (geganter i graduat en Humanitats per la UAB i actual estudiant del màster en Antropologia a la UAB), que li ha valgut el reconeixement de l’Observatori per a la Igualtat de la UAB com un dels millors treballs de final de grau amb perspectiva de gènere en la darrera convocatòria del premi, titulat “Les gegantes, un complement dels gegants?: El fet geganter des d’una perspectiva de gènere i social”, combina el projecte de recerca amb un d’intervenció social i apel·la a la transformació social “en favor d’una cultura inclusiva i antiracista, que tingui en consideració la diversitat social més enllà de la concepció dual i binària”.
Caelles ha dissenyat i construït les dues gegantes durant els darrers mesos i n’ha finançat les despeses de la seva construcció. Vol “generar referents de gegantes més enllà de l’índole patriarcal, heterosexual i cisgènere”. A través de les gegantes, voldria aconseguir que persones i col·lectius normalment exclosos de la cultura popular i del fet geganter, com ara les dones o les persones de gènere no-binari, s’hi sentin partícips. “El projecte cultural vol fomentar la reflexió i posar en evidència les discriminacions que estan normalitzades socialment a partir de prejudicis, estereotips i tòpics”, explica.
La presentació de les dues gegantes va tenir lloc dissabte passat al Teatre Comarcal de Solsona, en el marc de l’estrena de l’obra teatral obra “L’ímpetu de les gegantes”, una peça teatral escrita pel mateix David Caelles per explicar els resultats de la investigació, que culmina amb la presentació de la parella de gegantes. L’acte de presentació va tenir lloc dins l’onzena edició del FuraFolk, que es va celebrar a la capital del Solsonès el dissabte 11 de novembre.
Les dues gegantes, de 3,70 i 3,80 metres d’alçada, defugen l’heterosexualitat obligatòria, que remet a la dominació masculina i que es fonamenta a través del matrimoni, entès de forma tradicional i institucional, a la qual estan subjectes la resta de parelles de gegants en l’actualitat. Representen una parella, tot i que el seu creador especifica que això no determina l’orientació sexual de les gegantes ni tampoc determina la seva identitat de gènere.
Porten uns pentinats transgressors en contraposició amb els de les altres gegantes i gegants: una duu els cabells curts per la part frontal i llargs per la part posterior, mentre que pels costats els porta rapats, i l’altra geganta porta un pentinat basat en les trenes africanes i representa una persona de pell negra.
Pel que fa a la construcció dels cossos, mentre que a la majoria gegantes se’ls remarca una cintura estreta i són més primes que els gegants, les dues noves gegantes presenten diversitat de cossos: d’una banda, una té la part inferior de l’esquena i el cul més amples, la panxa i el pubis més grans —fet que intencionadament presenta l’ambigüitat entre una persona una mica grassa i una altra d’embarassada—, i els pits grans, ja que pretén visibilitzar com la societat és qui sexualitza els cossos i els condiciona; de l’altra, el cos de l’altra geganta representa una persona més prima i té la panxa, els pits i l’esquena més plas.
Pel que fa a l’expressió facial i corporal, una de les gegantes torça el cap com a símbol de desaprovació, qüestionament i tensió, al mateix temps que alça una llança subjectada amb les dues mans. Aquest fet es diferencia de la geganta tradicional que porta un ram de flors o objectes equivalents i té com a finalitat principal ser contemplada pels altres. L’altra geganta esdevé una paròdia del gegant guerrer, l’home totpoderós, i subjecta una porra en tant que símbol fàl·lic, que satiritza la cosmologia sexualitzada al voltant dels gegants i de les porres o objectes semblants que sostenen. En ambdós casos representen personatges contemporanis, la qual cosa es plasma tant en la part escultòrica com en els vestits de les gegantes.
