El Marc Recasens és un jove de 24 anys i esportista d’elit matadeperenc que juga a la Divisió d’Honor Masculina de hockey del Club Egara i a la Selecció Espanyola de Hockey Herba. Va començar a entrenar per tradició familiar i per l’entorn on va créixer, i a poc a poc s’ha anat fent un lloc en aquest esport fins a ser una de les cares més conegudes del Club i el país. Campionats d’Espanya, un campionat del món i inclús uns Jocs Olímpics són alguns dels moments més destacats de la seva trajectòria esportiva. Recasens és un dels seleccionats per disputar amb la Selecció els partits de la FIH ProLeague a Londres, que tindran lloc el pròxim 14 de juny.
Parlem amb Marc Recasens sobre els seus millors moments al hockey, la preparació per arribar a jugar en alt nivell i sobre com ha compaginat al llarg dels anys una carrera esportiva amb la vida d’estudiant.
Quan i per què vas començar a jugar a hockey? Vaig començar a jugar a hockey als 5-6 anys al Club Egara per tradició familiar, tant el meu pare com la meva mare havien jugat i em van apuntar perquè hi anés els dissabtes al matí. La veritat és que al principi no m’agradava i ho vaig deixar, però l’any següent em vaig tornar a apuntar perquè molts dels meus amics de l’escola hi jugaven. Aquesta vegada em vaig apuntar al Matadepera 88, ja que és on estaven tots els meus amics. Hi vaig estar fins a la categoria d’Infantil on més tard vaig tornar a l’Egara.
Jugues a la Divisió d’Honor del Club Egara i també a la Selecció Espanyola. Quina preparació física i mental hi ha al darrere per arribar fins aquí? Com en la majoria d’esports, el tema físic s’ha convertit de vital importància per poder competir a l’alt nivell. Avui en dia la preparació física en el món del hockey ocupa gran part de la preparació. A l’equip sempre diem que som esportistes 365 dies a l’any, el que fas avui, el que menges i com descanses repercutirà positivament o negativament en el teu rendiment. Dins de l’staff de la selecció tenim un psicòleg esportiu que està a la nostra disposició per qualsevol inquietud que puguem tenir. Fem sessions individuals i grupals on parlem de diversos temes com ara podria ser alguna situació incòmoda que s’ha viscut en un partit o sobre com comunicar-nos més efectivament, entre d’altres.
Sent esportista d’elit, com has compaginat aquests anys els estudis i l’esport? Actualment em trobo estudiant un màster de finances. No ha estat fàcil compaginar els estudis de la carrera amb el calendari de selecció, ja que hi ha hagut mesos sencers que no he pogut acudir a cap classe. T’has d’organitzar molt bé i tractar de tenir amics que et passin els apunts… Casualitat o no, sempre en època d’exàmens em coincidia que estava fora competint. Per sort, vaig tenir un tutor d’esport que m’ajudava a canviar les dates dels exàmens. Possiblement, he realitzat més exàmens en el despatx del professor que en una aula amb tots els companys.
I com es compagina el ser jove, sortir de festa i tenir vida social amb la competició? Hi ha moltes renúncies? Jo sempre dic que en aquesta vida hi ha moments per tot. Esta clar que no sortiré de festa el dia abans d’un partit, però sortir un cap de setmana on no tens cap compromís és necessari o quasi ve obligatori. Només s’és jove una vegada i sempre que sàpigues quan i com fer-ho, algun excés no és dolent. He hagut de renunciar a moltes coses per arribar a on estic ara, però no ho canviaria per res, és un tema de prioritats. Durant la preparació dels Jocs Olímpics de Tòquio, vam calcular que dels 365 dies de l’any, vàrem passar-ne 105 concentrats amb l’equip.
Al llarg d’aquests anys quins valors has extret del món de l’esport i del hockey? Crec que el valor per excel·lència en el món dels esports és el de formar part d’un equip. Dins ell hi trobem d’altres com ara el respecte, el compromís o l’exigència, però crec que el fet de formar part d’un equip de persones compromeses amb el mateix objectiu m’ha aportat moltes coses en la meva vida. Durant el procés, en el dia a dia, vius coses molt maques com ara guanyar un títol, i a més compartir-ho amb persones que les consideres de la teva família, encara ho és més.
Vas poder anar als Jocs Olímpics de Tòquio l’any 2021. Com va ser aquesta experiència? La veritat és que va ser una experiència molt enriquidora per mi. Vaig viatjar a Tòquio com a reserva, per sort, vaig poder viure l’experiència des de dins, ja que vaig viure dins de la Vila olímpica. Estar envoltat de tots els atletes i parlar amb ells va ser brutal. Tot i que m’hagués agradat jugar i en el moment vaig estar una mica decebut, mirant enrere vaig estar molt orgullós de mi per tota la feina que havia fet per arribar on estava.
Si tornessis a néixer tornaries a triar aquest esport? Segurament no. Soc un gran fan del tenis i si pogués decidir la vida que m’agradaria portar seria la d’un tenista professional. Viatjar pel món jugant a tenis.
Tens algun objectiu esportiu a assolir? Tinc l’espineta clavada dels últims Jocs Olímpics així que un objectiu a assolir podria ser una medalla als Jocs Olímpics de París 2024.
Quin és el millor record que tens del món del hockey? L’any 2019 vam guanyar la lliga al club i va ser un moment que sempre recordaré. Per la preparació que vam fer, quedant a les 7 del matí al club per anar a nedar, per la temporada que va ser molt dura, en què vam estar a punt de quedar-nos fora de la Final 4 i per la manera èpica en què vam guanyar, amb la pluja i amb la grada present. Va ser espectacular.
