Reivindica la intuïció per poder improvisar davant la incertesa climàtica i també proposa el concepte de la reutilització vers la separació estanca de les temporades. Deixa de banda els conjunts habituals i els “looks” de diverses peces superposades, passa a mostrar només peces úniques que, partint del concepte manta, cobreixen la totalitat del cos de les inclemències externes. Aquest és el concepte de “Distòpia”, la nova col·lecció de la dissenyadora Txell Miras, que presentarà aquest dimecres a partir de les 19 hores a la 080 Barcelona Fashion. Txell Miras és un dels noms més rellevants de la moda catalana independent dels últims 15 anys. Moda amb càrrega conceptual i disseny avantguardista amb molta cura pels detalls. Premi a la Millor Col·lecció de la 080 Barcelona Fashion de l’any 2016.
En quin moment descobreixes la teva passió per la moda? Tot i que ja de petita feia roba per les nines, no va ser fins en acabar Belles Arts que vaig veure en la moda una manera de poder unir les meves passions; la figura del cos humà, que ja venia de la meva trajectòria en el món de la dansa, la il·lustració i l’art conceptual.
Quina ha estat la teva trajectòria professional fins avui dia? De Belles Arts, al cicle en indumentària de la moda a la Llotja, i després un postgrau a la Domus Academy de Milà, on en aquell moment el director creatiu era Neil Barrett que, un cop graduada, em va fitxar i hi vaig treballar durant tretze anys amb un acord a “part time” mentre desenvolupava la meva marca aquí.
Quan decideixes treure la teva pròpia marca? Des del principi. Neil Barrett, ja mentre cursava a la Domus Academy de Milà, em va animar a fer-ho i jo ja tenia clar que necessitava un espai on crear amb plena autonomia.
Què t’inspira per crear els teus dissenys? Moltes coses et poden inspirar. Normalment, la inspiració em sorgeix de disciplines creatives alienes a la moda com la fotografia, la literatura, el cinema, l’arquitectura o qualsevol art plàstica. D’allà pot sortir un punt de partida i llavors la col·lecció es desenvolupa fent proves i construint patrons, és a dir treballant. La inspiració mai ve caiguda del cel.
Quin és el teu segell o la teva marca d’identitat? Pel que respecta a la part més conceptual l’interès per les formes i la silueta. Respecte a les peces, per a mi és molt important tenir molta cura dels detalls i els acabats, i també la “vestibilitat”.
Aquest any estaràs present també a la 080 Barcelona Fashion Week. Com has treballat la col·lecció que presentes? Ens pots parlar una mica d’aquesta col·lecció? És una col·lecció on els materials tenen molta importància. Conceptualment, m’ha interessat partir de la nuesa i del fet d’abrigar-la, ja sigui simbòlicament, per donar èmfasi a aquest futur immediat de canvi climàtic on passem de la calor extrema a un fred sobtat, com metafòricament, una distopia on ens trobem nus i per sobreviure t’has d’arreplegar i protegir. Com a símbol d’això trec una manta de quadres convertida en abric. Per això hi ha una referència a la instal·lació de l’artista Joseph Beuys.
Què creus que és el que et diferencia dels altres dissenyadors? O en què t’agradaria destacar en la indústria? Intento aportar un segell personal, tenir un discurs propi i llibertat creativa. La moda és una indústria molt homogènia on totes les grans marques intenten vendre molt intentant fer allò que funciona.
Quin moment del procés creatiu a l’hora de dissenyar una col·lecció gaudeixes més? Tot el procés de creació és important per a mi i el gaudeixo amb la mateixa intensitat. Des del punt de partida, on les idees encara són molt embrionàries i els vas donant forma al cap. La tria de teixits, que són un detonant mental on les idees ja veus que es poden transformar en una cosa material. També la construcció de volums a partir dels patrons, i les proves de “fitting”; quan modifiques les peces ja construïdes per acabar d’aconseguir el resultat exacte que busques.
Com veus el sector de la moda actualment? Encara hi ha moltes coses per canviar.
